Brasil...

doncs aixo, el que us volia explicar, ja soc a Recife, nordest deBrasil, ja mes o menys instal.lat i aprenent a viure la"quotidinietat" dels pobles brasilenys, si aixo es possible. Laveritat es que tot, la forma de vida, es bastant diferent i suposo ques'accentua mes quan hi arribes sol. Al principi, amb tantes histories escoltades sobre les ciutats i els brasilenys, doncs es torna una micainquietant començar a caminar per la ciutat, observant a tothom,aquestes histories et fan tornar una mica paranoic, pero poc a poc vasacostumant-te a la gent, a la ciutat, a moure´t, a relaxar-te (hiajuda portar nomes el necessari a sobre, aixi cap problema! :-),dificil, oi?). La veritat, tambe força evident, es que la gent, tot iles aparences, estant mes disposades a ajudar que no al contrari. O sigui que tot plegat es va tornant mes normal poc a poc.
Recife en si no es massa espectacular, te algunes parts boniques (avui he anat a visitar una casa de cultura que es un edifici antic ambpetites botigues artesanals amb un munt de coses diferents, moltcurios). Tambe te molta vida al carrer, com en general a Brasil,diria. Als carrers hi ha espectacles, musica, parades de tot, la gentviu al carrer... i de tant en tant alguna plaça tranquila on potssentar-te i llegir una mica al costat del riu que creua la ciutat!!Tot aixo es el centre de la ciutat, a les "afores" (on treballo i dormo), ja l´aspecte de ciutat desapareix i tot son pisos petits, unao dues plantes, que donen una imatge molt caracteristica, una "falsa"imatge de pobresa, que canvia quan entres en algun, o quan veus que,simplement, es la seva ciutat on conviuen gent sense camisa i gent ambcamisa i corbata..!! una imatge bastant curiosa.
La feina a Compesa... de moment m´han posat al departament de"manutencio", a la part de mecanica i electricitat (el primer diasemblava que estaria al laboratori quimic! i jo ja pensava en demanarauxili al meu germanet!), tot i que encara no se molt be que fare exactament. Compesa es una empresa semi privada que s´encarrega decaptar aigua de molts punts de l´estat de Pernambuco, tractar l´aiguai distribuir-la, i avui m´han portat d´excursio a veure una central decaptacio i una altre de tractament d´aigua. Interessant, com una sortida de la uni pero particular, m´han estat explicant cada detalldel proces... dema penso que encara hi ha una altre sortida...

La meva cara ja torna a tenir un aspecte normal.. (per qui no sabesque vaig marxar amb un ull morat.. una despedida particular d´un amicde capoeira!). I la cama tambe funciona sense queixar-se, o sigui queja es el moment per a trobar algun grup de capoeira i començar amoure´s una mica un altre cop!! :-))) ja n´hi ha ganes, podeu imaginar.

que mes... aixo em sembla que es tot en aquesta "segona fase" del viatge. La primera, a Belo Horizonte (a Recife hi vaig arribar aquestdiumenge passat), va ser completament diferent. tot i ser un mateixpais i una mateixa cultura, les sensacions i la vida canviacompletament quan tens algu amb tu o no. A Belo Horizonte vaig estarpoc mes d´una setmana vivint amb una familia, mai sol, vivint el seudia a dia (i alguna que altre excursio, clar), amb la Julia.Possiblement, els ultims dies a Brasil tornin a estar a BeloHorizonte, qui sap, queda molt encara.

Be, familia, amics, ja no se que mes us puc explicar, ja porto bastanta estona aqui i em sembla que ja deu ser hora d´anar a sopar(per cert, avui, mentre passejava descubrint la ciutat, he comprat, enuna de les incomptables parades de cocos, un coco d´aquests d´aqui,que son diferents als tipics que hi ha a espanya, color verd, mes grans, i que son per a beure´n el suc... bonissim! "agua de coco é doce", com diuen les cançons de capoeira! :-) ). Doncs aixo, fins aviat! una gran abraçada i espero que almenys algurespongui i tambe expliqui una mica com va tot per aqui a Catalunya(que per cert, si algu aqui coneix catalunya es perque va jugar contrala seleccio brasilenya de futbol, clar!!).

A reveure!!!