l´art de desplaçar-se amb autobús a... Recife

els onibus (autobusos), són un món apart (o potser no tant, ja estant d´acord amb el poble brasiler...), que cal comentar,

primer, regla de comportament. En tot onibus hi ha sempre uns seients i un passadís al mig. sempre hi ha gent dreta que fa equilibris per a poder mantenir-se dreta i no caure per culpa de les accelerades i frenades del fitipaldi motorista (conductor d´autobus). És una regla no escrita que la gent que està asseguda demani als que estant drets per a guardar les coses que portin a les mans, tipu motxiles, carpetes.. perquè es puguin agafar millor. Jo no vaig quasi mai amb autobus a catalunya, però em penso que allà ningú ho demanaria, oi?

els autobusos estant dividits en dues parts. S´entra per la part de davant, normal, però no es paga al conductor, sinó que hi ha una altre persona (el cobrador), que és el que cobra. A més hi ha, no sé com explicar-ho, unes barres verticals (serien tipu les que hi ha a l´entrada del metro quan es passa el tiquet, però verticals), que has de passar un cop has pagat. A la part de davant, abans de la zona on es paga, hi ha uns seients per a persones grans, malalts o nens, que no paguen i a més tenen un seient assegurat, el qual està molt bé també.

la resta dels mortals es van apilonant primer a les cadires i després al passdís, drets. De forma que tot i que hi hagi un cartell que posi que a l´autobús hi ha tantes places per a seure i tantes per a estar dret... aquestes últimes són fictícies, almenys a ulls del conductor, que per a més gent que hi hagi, quan tothom està tant apretat i incòmode (no ajuda la calor de Brasil....), que per a arribar a la porta del darrera per a baixa a la teva parada s´ha de fer una gincama, doncs el conductor continua parant a les parades i deixant pujar a la gent. Sembla increible, però ningú diu res.

un altre moment crucial és a l´hora de baixar, ja que a vegades el conductor tanca la porta i arrenca quan no tothom ha baixat (el mirall no funciona quan hi ha tanta gent a dins l´autobús). O simplement no sempre para a la parada! (tot i que també s´ha de dir que tampoc tenen massa problema a parar a llocs que no hi ha cap parada si tu els hi demanes, especialment a la nit). Doncs la tècnica per quan la gent es queda sense baixar a la seva parada, és començar a donar cops al sostre o paret de l´autobús i a coro amb qui s´hi vulgui afegir cridar "vai descer!!, vai descer motorista!!!!", reclamant per a baixar.

No sé si és comú a tot Brasil, jo mai havia vist els autobusos tant plens com aqui a Recife. I el metro, de existir, existeix, però en una àrea molt reduida de Recife.. de moment sembla que el volen ampliar, imagino que per les pròximes eleccions, que aqui també funcionen les coses així!