violència...

La violència és algo constant, que es respira, que es sent a tots els moments, que modifica el teu comportament... malauradament.

Està en el rerafons de qualsevol moviment, de qualsevol vida de qualsevol persona que visqui a Recife, i diria que amb més o menys importància, a tot Brasil. Condiciona la forma de fer, de pensar, d´actuar, i per tant, acaba condicionant la forma de ser. I és una pena, però és una realitat, que no es pot ignorar.

A cops hi ha una sensació, suposo que podria dir, de falsa seguretat. Tenint la sensació, suposo que per ignorància, que tot és molt exagerat. Fins que la pròpia realitat, com sempre, et torna a obrir els ulls.

Pots saber totes les precaucions que has de tenir, pots haver viscut a la ciutat tota una vida i saber-te moure per ella, però a cops et toca i no s´hi pot fer res.

Ahir, després de sopar, ens vam dividir en dos cotxes. Anàvem cap a un espectacle, un concert, per a veure quin ambient hi havia. Un cotxe, el meu, per sort, vam anar directe cap allà. Mentre que l´altre va anar a deixar a dos canadencs a casa seva (és perillós moure´s sol per la ciutat, millor anar amb cotxe amb gent que es coneix la ciutat...). El baixar del cotxe i entrar a l´apartament no varen ser més de 2 minuts, temps suficient perquè dos nois (d´uns 20 anys), s´acostessin al cotxe, un per cada costat, cada un amb una pistola i amenaçant fessin baixar a tots del cotxe (que era de la feina) i deixar tot el que portaven a dins... no es pot fer res. Millor, no s´ha de fer res. Qualsevol cosa extranya pot alterar qualsevol dels nois, que ja estant prou nerviosos i pot passar el pitjor, que per sort no va ser. La policia, ni s´immuta, no és per sorprendre´s, un cas més. La violència està augmentant en els últims anys, no és broma.

Què fer? doncs evitar segons quines àreas (la zona on va passar era pròxima a una favela), evitar anar sol a la nit, estar als llocs públics on hi ha molta gent i policia, i portar el mínim de valor però no tant poc, el suficient perquè els lladres quedin contents i no prenguin represalies. No vol dir deixar de fer coses, la vida continua i ha de ser el màxim de normal. No és per a tenir por, és per estar alerta.



(amb això no vull espantar a ningú. Brasil és un pais meravellós, on la gent hi viu feliç, cantant i alegre. Amb una realitat diferent a la nostra, amb altres problemes, diferents. Els carrers no són cap camp de batalla. Tan sols són unes líneas de reflexió després de varies etapes, varies sensacions que he tingut sobre aquest tema.)

a reveure i ... Bon Nadal!! , Pau al món.