amistat...

hi ha violència, i hi ha amistats.

Mai em deixa de sorprendre com sempre que surto a passejar sol per la ciutat passen coses sorprenents. Potser perquè quan s´està sol en una ciutat extrangera s´està més obert a conèxier persones, a experimentar coses noves. Sempre que he sortit sol, he conegut algú, per casualitat. Serà que això només passa en aquests paisos més càlids? o serà que aqui em comporto diferent i a la meva ciutat simplement no passa perquè no necessito ajuda de ningú i el nostre comportament és més tancat? o és simplement una condició, una necessitat del viatge?

sigui com sigui, són aquestes descobertes, persones que passen algunes hores en la teva vida, d´altres que es queden més temps, encontres sempre agradables, que fan que el fet de viatjar sigui tant especial i gratificant. És aquest contacte el que té més valor, més que mil paisatges paradisíacs.

Fa una setmana estava buscant una bossa, tipu un bolso per home, quan vaig veure un noi que en tenia una com la que jo volia, així que li vaig preguntar on en podia trobar (ja n´havia buscat molt), i vam començar a xerrar, a voltar la ciutat, a coneixer´ns, fins que al final, com que no en trobavem cap, em va regalar la seva! Un nou amic recifeny, Ivi, un músic.