Natal e virada do ano 2004/2005

Bon Nadal i Bon Any Nou 2005!

encara que una mica atrassat, mai és tard per a desitjar felicitat.... així que us desitjo el millor en aquest any que comença, i en aquestes festes que acaben.

El meu Nadal a Recife ha estat bastant agitat, amb alguns canvis prou importants. Primer es va acabar la feina, i van començar les festes, que han passat entre la gent de capoeira i la Viviane. I d´aqui han vingut les decisions que fan canviar aquest viatge, almenys de moment. He decidit no marxar de viatge, fora de Recife, almenys de moment. Crec que les persones són més importants, i al final, les que defineixen els llocs i les sensacions. Per tant, quan se´n troba una que es torna més especial, no trobo lògic abandonar-la esperant poder recuperar-la quan a mi em vingui bé tornar, almenys no ara. Per tant, de nou, aquests dies a Brasil, prenent un nou rumb. Provaré de buscar alguna altre feina per a quedar-me una temporada més per aqui. Els altres estats hauran d´esperar una mica més per a ser visitats. No sé si és el millor, no sé si faig bé o no, els dubtes sempre hi seran faci el que faci, per tant, decideixo fer el que el meu cor i els meus sentiments em demanen ara, sense esperar res al futur, només al present. Tot el que pugui venir després serà benvingut. És així com vaig venir cap aqui, i és així com vull que continui essent. Sé que per alguns faig bé, sé que altres pensaran que actuo en la meva vida sense pensar (no és així, hi ha llargues reflexions i decisions), però al final sóc jo qui ho visc i les decisions suposo que em pertoquen a mi. Al cap i a la fi, si és el cas, errar també forma part de viure.

dintre d´aquests dies n´hi van haver alguns de més especials. El dia de Sant Esteve vam anar a Porto de Galinhas, però a una zona que se´n diu el Pontal, on hi ha cavalls de mar! (tot i que no en vam veure cap, queda per la proxima expedició). El lloc és magnific, la desembocadura del riu al mar, aigues poc fondes, tranquiles i amb molt poca gent. Per allà passaven balses que transportaven turistes amb guies, excursions a cavall... un dia a l´aigua, al riu, fantàstic. Jordi (Matas), et sona a alguna cosa això?... a dos dies teus molt especials? aqui una foto molt especial, tot i que una mica fosca, amb molt missatges escrits en ella (una foto val més que mil paraules... diuen). cel.lebrant el Nadal..
El cap d´any va passar a casa de la familia de la Viviane, amb molts altres conviadats, però, res massa íntim. Música, música música, vi i caipirinyes! fins l´endemà.

aquest ha estat una mica el meu Nadal, i el meu inici d´any, amb noves prespectives, que poc s´assemblen ja a un viatge i que pren una forma més quotidiana.

A reveure, i els millors desitjos per a tots vosaltres!
una gran abraçada.