la meva vida...
novetats, moltes novetats en aquest pais d`havaianes, maniga curta i bermudes, de calor, calor i calor... i capoeira!
fa una setmana m`he mudat de vivenda, com alguns o la majoria ja sabeu. La vida a Recife, un cop mes, ha canviat completament. Tot i que aixo va mes enlla que la experiencia nomes a Recife. Deixant l`alberg, tots els `luxes` s`han acabat. Ara estic en una `casa` a Olinda. Oblideu el concepte europeu de casa, res a veure, un altre mon. Podria definir-ho com un espai d`uns 30 metres quadrats, on hi ha de tot, encara que sigui minuscul. Te una porta i una finestra (la vista de la qual es un mur a mig metre de distancia). hi ha l `indispensable per a viure, que es tot el que necessito, cuina, lavabo, dormitori, sala d`estar (fins i tot hi ha tele! i musica) i una especie de revedor. No hi ha, evidenment rentadora ni rentaplats (encara no n`he vist cap aqui a Brasil). Pero es simplement genial, una altre vida, el que volia. Cap luxe, tot canvia. De cop, visc amb una altre persona, cuino, rento la roba a ma i faig totes les coses de casa. Es un canvi, i tot i que es mes dificil acostumar-se a tenir menys quan s`esta acostumat a tenir-ho tot, ara es perfecte, es una experiencia, uns mesos que no passaran en va. Per cert, ja havia dit que en aquesta setmana passada, la primera setmana a la casa (ara que ha comencat el Big Brother Brasil!), hem tingut aigua nomes dos dies! pero tot es fa igual, de diferent forma, pero es fa.
Doncs aqui comenca una estapa totalment inesperada en el viatge i en mi. En companyia, que es la rao per la qual comenca aquesta etapa. Molt canvis de cop, sense quasi avisar, i molt lluny de casa, molt lluny de tot el que conec i m`es familiar. Pero es aixi i estic molt felic. Potser es precisament per aixo que ha pogut passar el que ha passat, deixant les coses esdevenir, sense prejudicis ni por.
De moment, la meva vida aqui es la casa, la capoeira, buscar feina i clar, la Viviane.
Una gran abracada a tothom i molts records, especialment a tots a qui llegiu, envieu emails i no us puc respondre, doncs passo el temps just a internet ara per ara.
A reveure, disfruteu. El temps no es per a deixar-lo passar.
fa una setmana m`he mudat de vivenda, com alguns o la majoria ja sabeu. La vida a Recife, un cop mes, ha canviat completament. Tot i que aixo va mes enlla que la experiencia nomes a Recife. Deixant l`alberg, tots els `luxes` s`han acabat. Ara estic en una `casa` a Olinda. Oblideu el concepte europeu de casa, res a veure, un altre mon. Podria definir-ho com un espai d`uns 30 metres quadrats, on hi ha de tot, encara que sigui minuscul. Te una porta i una finestra (la vista de la qual es un mur a mig metre de distancia). hi ha l `indispensable per a viure, que es tot el que necessito, cuina, lavabo, dormitori, sala d`estar (fins i tot hi ha tele! i musica) i una especie de revedor. No hi ha, evidenment rentadora ni rentaplats (encara no n`he vist cap aqui a Brasil). Pero es simplement genial, una altre vida, el que volia. Cap luxe, tot canvia. De cop, visc amb una altre persona, cuino, rento la roba a ma i faig totes les coses de casa. Es un canvi, i tot i que es mes dificil acostumar-se a tenir menys quan s`esta acostumat a tenir-ho tot, ara es perfecte, es una experiencia, uns mesos que no passaran en va. Per cert, ja havia dit que en aquesta setmana passada, la primera setmana a la casa (ara que ha comencat el Big Brother Brasil!), hem tingut aigua nomes dos dies! pero tot es fa igual, de diferent forma, pero es fa.
Doncs aqui comenca una estapa totalment inesperada en el viatge i en mi. En companyia, que es la rao per la qual comenca aquesta etapa. Molt canvis de cop, sense quasi avisar, i molt lluny de casa, molt lluny de tot el que conec i m`es familiar. Pero es aixi i estic molt felic. Potser es precisament per aixo que ha pogut passar el que ha passat, deixant les coses esdevenir, sense prejudicis ni por.
De moment, la meva vida aqui es la casa, la capoeira, buscar feina i clar, la Viviane.
Una gran abracada a tothom i molts records, especialment a tots a qui llegiu, envieu emails i no us puc respondre, doncs passo el temps just a internet ara per ara.
A reveure, disfruteu. El temps no es per a deixar-lo passar.


0 Comments:
Postar um comentário
<< Home