Salvador de Bahia
Salvador de Bahia, Salvador de Bahia.... Bahia... Brasil
paraules que fa temps que ressonen al meu cap, un origen, un viatge, una peregrinació, envoltat per un cert misticisme... i Salvador de Bahia, ara, ja hi sóc.
capoeira, "origen" i actualitat, sabiesa i espectacle, rodas i shows... una extranya mescla on conviuen la capoeira més turística, on és el més pur espectacle de carrer, on s´obliga a pagar per a fer una fotografia, per assistir a una roda a una academia, amb els vestigis de la historia de la capoeira, aquelles coses que llegeixes als llibres, que es canten a les cançons, que s´expliquen de mestres a alumnes, i personatges que ja vius són historia. Salvador de Bahia és capoeira, varies vessants de capoeira, cadascú i troba la que hi va a buscar, suposo. Cap és ni millor ni pitjor. Aqui pots conversar amb alumnes de Pastinha i alumnes de Bimba, alguns més disposats que d´altres, però de capoeira mai en falta, es té tota la que es busca, i encara que no es busqui.
I només un detall, que jo no sabia, que em va explicar un alumne de Bimba, a la Fundació de Bimba, del qual per mala sort no en recordo el nom. És "l´origen" del toque Iúna. Iúna són uns ocells, imagino que amb un cant molt característic, i antigament, qualsevol persona que toqués la guitarra havia de saber reproduir aquest cant amb la guitarra per a demostrar la seva habilitat. Mestre Bimba com a músic, va traspassar el cant de Iúna al berimbau. El sentit que Iúna, normalment el joc de formats i mestres, a la roda ja és una altre história de la que no en sé parlar.
També hi ha una altre curiositat. Els berimbaus que aqui, en aquesta fundació fan, són com els que feia Mestre Bimba, i acaben en punta a la part de baix, on normalment hi ha el canvi de diametre. Diuen que això és perquè aquest canvi de diàmetre treu sonoritat a l´arame, per la forma com queda agafat, i el so no és tant "perfecte", mentre que de l´altre forma, l´arame no queda pres i el so és millor. Bé, jo no sóc músic ni molt menys, i tot això em queda molt lluny, però és interessant de conèixer.
Vaig a dormir ara, aviat explicaré una mica Salvador de Bahia més enllà de la capoeira, però demà hi ha roda al matí amb Cobrinha!
paraules que fa temps que ressonen al meu cap, un origen, un viatge, una peregrinació, envoltat per un cert misticisme... i Salvador de Bahia, ara, ja hi sóc.
capoeira, "origen" i actualitat, sabiesa i espectacle, rodas i shows... una extranya mescla on conviuen la capoeira més turística, on és el més pur espectacle de carrer, on s´obliga a pagar per a fer una fotografia, per assistir a una roda a una academia, amb els vestigis de la historia de la capoeira, aquelles coses que llegeixes als llibres, que es canten a les cançons, que s´expliquen de mestres a alumnes, i personatges que ja vius són historia. Salvador de Bahia és capoeira, varies vessants de capoeira, cadascú i troba la que hi va a buscar, suposo. Cap és ni millor ni pitjor. Aqui pots conversar amb alumnes de Pastinha i alumnes de Bimba, alguns més disposats que d´altres, però de capoeira mai en falta, es té tota la que es busca, i encara que no es busqui.
I només un detall, que jo no sabia, que em va explicar un alumne de Bimba, a la Fundació de Bimba, del qual per mala sort no en recordo el nom. És "l´origen" del toque Iúna. Iúna són uns ocells, imagino que amb un cant molt característic, i antigament, qualsevol persona que toqués la guitarra havia de saber reproduir aquest cant amb la guitarra per a demostrar la seva habilitat. Mestre Bimba com a músic, va traspassar el cant de Iúna al berimbau. El sentit que Iúna, normalment el joc de formats i mestres, a la roda ja és una altre história de la que no en sé parlar.
També hi ha una altre curiositat. Els berimbaus que aqui, en aquesta fundació fan, són com els que feia Mestre Bimba, i acaben en punta a la part de baix, on normalment hi ha el canvi de diametre. Diuen que això és perquè aquest canvi de diàmetre treu sonoritat a l´arame, per la forma com queda agafat, i el so no és tant "perfecte", mentre que de l´altre forma, l´arame no queda pres i el so és millor. Bé, jo no sóc músic ni molt menys, i tot això em queda molt lluny, però és interessant de conèixer.
Vaig a dormir ara, aviat explicaré una mica Salvador de Bahia més enllà de la capoeira, però demà hi ha roda al matí amb Cobrinha!


0 Comments:
Postar um comentário
<< Home