fi

bé, això és tot el que de fet volia dir. Aquest escrit es podria acabar aqui: "fi".

Ja quasi no queden més dies, de fet només tres, tot i que molt curts perquè la meitat me'ls passaré anant a buscar l'avió a Rio de Janeiro. Tant poc temps per a dir adeu a tantes coses... aqui cap dia és monoton.

Aquests dies aqui a Santos, que pensava que serien bàsicament de relax, són tot el contrari. No hi ha "temps lliure". Tot i que evidenment tot és per plaer el que faig, he tingut tots els dies ocupats, el que m'ha anat molt bé. Menys diumenge, cada dia hi ha hagut capoeira, i n'hi haurà fins els dilluns mateix, just abans d'agafar l'autobus cap a Rio!. Als matins anem a la platja amb uns de Noruega i en Fernando, de Senzala, a fer classes de berimbau. A les tardes, una mica més, quan no hi ha aula a Monte Serrat, amb en Fabinho, també de música. I després, a les 7 de la tarda, cada dia, capoeira a la Senzala. Aquest any no he anat a Monte Serrat a fer capoeira (on em vaig lesionar el genoll), només música, que és més inofensiu! I això és tot el que he fet aquests dies... capoeira. Ara mateix, a la Senzala, hi ha quasi més guiris que brasilers.

Tot això i pensar, pensar una mica, ja una mica de "lluny", el que ha estat (ja parlant en passat...), aquest viatge, aquests mesos aqui. Tot i que suposo que això tocarà fer-ho de veritat de retorn cap a casa, a les inacabables hores de vol, especialment un cop a Girona, quan aparegui de cop la normalitat i la calor, la gent, l'ambient que aqui es viu, ja quedin més lluny.

Bé, no cal que escrigui gaire més... m'estic despedint ja, i encara queden algunes hores aqui per aprofitar, o sigui que, gent, ens veiem aquest Dimecres vinent, quan torni! després tindrem infinites hores per a parlar amb cadascú!

fins Dimecres!