novetats i previsions

oi galera!! vida é massa, nao é?!!!

hi ha novetats respecte als meus "ultims" dies a Brasil... al final la Viviane ha aconseguit canviar les dates de les seves vacances, que començaran el 14 de Febrer, o sigui, just després de carnaval! el que vol dir: passaré el carnaval aqui, com era previst. I que després de carnaval podrem viatjar cap a Bahia, unes dues setmanes i mitja, fins el 3 de Març, pel que encara em quedaran uns 10 dies per anar cap al sud fins a Rio per agafar l´avió el dia 15 de Març, com estava tot previst quan vaig marxar de Catalunya ja fa algun temps...! o sigui, que si no hi ha cap altre canvi d´aquests importants, no em quedaré més temps aqui a Brasil del que ja estava previst. Sé que ara mateix, especialment la meva mare està respirant més tranquila i una mica més alegre... :-)) per a mi també és molt més millor així, perquè aqui he estat provant d´aconseguir feina i és impossible, hi ha mil i una restriccions pq no estic regularitzat a la policia federal, pel que no puc tenir els papers per a treballar. I tot i que vaig anar a la policia quan vaig arribar, els papers poden trigar mesos, 1 any... pel que és realment molt dificil. O sigui que ja veieu, les coses es concreten una mica, tot i que com altres cops, tot sempre pot canviar d´un dia per l´altre, com ho va fer ahir al saber les festes de la Viviane.

I la vida actual... doncs això de tenir la propia casa és genial. Vida de casat, com diuen. Per a què ningu s´espanti, no enviaré fotos de la "casa", només quan torni cap a Espanya.
ah, i avui arriba l´Enric a Recife! més un català a recife, més un altre capoerista de Canigó!

alguna altre novetat... ahir vaig estrenar berimbau nou! :-) que de ben segur li deu agradar moltissim a la veina.

I penso que res més, pessoal!
Hi ha una extranya sensació que ja s´està acabant aquest viatge.. tot i que encara falta algunes setmanes per a tornar, això de ja programar tant les coses, fins al dia de tornada, fa que aquest dia sembli més aprop i crea una sensació extranya. Fins ahir al vespre, tenia previst passar encara unas 2 mesos més a Recife, sense saber massa què fer apart de capoeira. em plantejava altres coses, buscar feina, fer algun curs... d´ahir per avui, ja només em queden 3 setmanes a Recife i ja estic programant la tornada a Rio per agafar l´avió de retorn cao al meu pais d´infància... i si abans extranyava la meva ciutat, ara veig amb altres ulls aquesta altre "meva" ciutat brasilera, quasi dient-li adeu inconscientment. Pero encara queda un carnaval, unes festes, més dies que, com tants altres aqui, seran inolvidables!

a reveure!

records, petons, abraçades... agafeu el que vulgueu, i molt axé!

la meva vida...

novetats, moltes novetats en aquest pais d`havaianes, maniga curta i bermudes, de calor, calor i calor... i capoeira!

fa una setmana m`he mudat de vivenda, com alguns o la majoria ja sabeu. La vida a Recife, un cop mes, ha canviat completament. Tot i que aixo va mes enlla que la experiencia nomes a Recife. Deixant l`alberg, tots els `luxes` s`han acabat. Ara estic en una `casa` a Olinda. Oblideu el concepte europeu de casa, res a veure, un altre mon. Podria definir-ho com un espai d`uns 30 metres quadrats, on hi ha de tot, encara que sigui minuscul. Te una porta i una finestra (la vista de la qual es un mur a mig metre de distancia). hi ha l `indispensable per a viure, que es tot el que necessito, cuina, lavabo, dormitori, sala d`estar (fins i tot hi ha tele! i musica) i una especie de revedor. No hi ha, evidenment rentadora ni rentaplats (encara no n`he vist cap aqui a Brasil). Pero es simplement genial, una altre vida, el que volia. Cap luxe, tot canvia. De cop, visc amb una altre persona, cuino, rento la roba a ma i faig totes les coses de casa. Es un canvi, i tot i que es mes dificil acostumar-se a tenir menys quan s`esta acostumat a tenir-ho tot, ara es perfecte, es una experiencia, uns mesos que no passaran en va. Per cert, ja havia dit que en aquesta setmana passada, la primera setmana a la casa (ara que ha comencat el Big Brother Brasil!), hem tingut aigua nomes dos dies! pero tot es fa igual, de diferent forma, pero es fa.

Doncs aqui comenca una estapa totalment inesperada en el viatge i en mi. En companyia, que es la rao per la qual comenca aquesta etapa. Molt canvis de cop, sense quasi avisar, i molt lluny de casa, molt lluny de tot el que conec i m`es familiar. Pero es aixi i estic molt felic. Potser es precisament per aixo que ha pogut passar el que ha passat, deixant les coses esdevenir, sense prejudicis ni por.

De moment, la meva vida aqui es la casa, la capoeira, buscar feina i clar, la Viviane.

Una gran abracada a tothom i molts records, especialment a tots a qui llegiu, envieu emails i no us puc respondre, doncs passo el temps just a internet ara per ara.

A reveure, disfruteu. El temps no es per a deixar-lo passar.

Natal e virada do ano 2004/2005

Bon Nadal i Bon Any Nou 2005!

encara que una mica atrassat, mai és tard per a desitjar felicitat.... així que us desitjo el millor en aquest any que comença, i en aquestes festes que acaben.

El meu Nadal a Recife ha estat bastant agitat, amb alguns canvis prou importants. Primer es va acabar la feina, i van començar les festes, que han passat entre la gent de capoeira i la Viviane. I d´aqui han vingut les decisions que fan canviar aquest viatge, almenys de moment. He decidit no marxar de viatge, fora de Recife, almenys de moment. Crec que les persones són més importants, i al final, les que defineixen els llocs i les sensacions. Per tant, quan se´n troba una que es torna més especial, no trobo lògic abandonar-la esperant poder recuperar-la quan a mi em vingui bé tornar, almenys no ara. Per tant, de nou, aquests dies a Brasil, prenent un nou rumb. Provaré de buscar alguna altre feina per a quedar-me una temporada més per aqui. Els altres estats hauran d´esperar una mica més per a ser visitats. No sé si és el millor, no sé si faig bé o no, els dubtes sempre hi seran faci el que faci, per tant, decideixo fer el que el meu cor i els meus sentiments em demanen ara, sense esperar res al futur, només al present. Tot el que pugui venir després serà benvingut. És així com vaig venir cap aqui, i és així com vull que continui essent. Sé que per alguns faig bé, sé que altres pensaran que actuo en la meva vida sense pensar (no és així, hi ha llargues reflexions i decisions), però al final sóc jo qui ho visc i les decisions suposo que em pertoquen a mi. Al cap i a la fi, si és el cas, errar també forma part de viure.

dintre d´aquests dies n´hi van haver alguns de més especials. El dia de Sant Esteve vam anar a Porto de Galinhas, però a una zona que se´n diu el Pontal, on hi ha cavalls de mar! (tot i que no en vam veure cap, queda per la proxima expedició). El lloc és magnific, la desembocadura del riu al mar, aigues poc fondes, tranquiles i amb molt poca gent. Per allà passaven balses que transportaven turistes amb guies, excursions a cavall... un dia a l´aigua, al riu, fantàstic. Jordi (Matas), et sona a alguna cosa això?... a dos dies teus molt especials? aqui una foto molt especial, tot i que una mica fosca, amb molt missatges escrits en ella (una foto val més que mil paraules... diuen). cel.lebrant el Nadal..
El cap d´any va passar a casa de la familia de la Viviane, amb molts altres conviadats, però, res massa íntim. Música, música música, vi i caipirinyes! fins l´endemà.

aquest ha estat una mica el meu Nadal, i el meu inici d´any, amb noves prespectives, que poc s´assemblen ja a un viatge i que pren una forma més quotidiana.

A reveure, i els millors desitjos per a tots vosaltres!
una gran abraçada.