Reggae, tapioca i ... més maracatú.

bones!

la veritat és que cada cop hi ha menys novetats per a explicar, almenys de dia a dia. El dia a dia no és que sigui quotidià, perquè sempre descobreixes coses noves a la ciutat, però tot plegat ja es torna més normal.

Però no el cap de setmana, que hi ha infinitat d´activitas per a fer i llocs per anar. És curiós que el primer concert que vaig a Brasil sigui de música reggae, però és on anava la gent de capoeira, i jo vaig anar amb ells! la festa va ser molt difertida, semblava una colonia de Jamaica a Brasil!!, només que era reggae cantat en portugués!
resulta que una de capoeira està en un grup de maracatú (la percussió aquesta que vaig explicar..), i m´ha portat a un parell d´assaigs, evidenment també es fan al carrer! ... genial.

he provat una cosa nova moolt bona, es diu tapioca! és fet de farina de mandioca (que és una arrel, estil la patata però molt més grossa), i queda com un crepe més gruixut i es menja amb el que hi vulguis posar, com coco i platan! mmmmmm!!! boníssim!

per qui vulgui veure una imatge de Recife, en vaig trobar una a internet. El que veu una part del centre de Recife, on hi ha les botigues, oficines... que és una illa, i a l´esquerra hi ha la zona de Recife antic, on hi ha moltes esglesies, monuments, on hi ha la vida a la nit i molts espectacles, musicals, culturals... http://omae.eresmas.net/fotos/recife.jpg

(sembla que hi ha gent que té problemes per a fer comentaris... vaja. No cal registrar-se, el camí és: "comments" a sota de cada text, després "Post a comment", després "or Post Anonymously" i "publish a comment"... una altre cosa és que després falli el servei aquest.. aqui ja...)

en fi, poques novetats de moment. Molts records a tothom!! i bones fires!

ops

m´havia deixat de comentar un detall,

gràcies a la gent que fa algun comentari!! :-)) sempre fa molta il.lusió! però... com que els comentaris s´han de fer com a usuari anonim... també em faria il.lusió que posessiu qui sou, és que per la cal.ligrafia no us conec!! ;-) Apa, moltes gràcies per participar!

sabeu una cosa que m´havia deixat d´explicar... els esmorzars aqui a Brasil! ostres, em penso que mai havia esmorzat tant! llet, panets petits amb salsixa o embotit, ou, sucs, fruita (platan, mamao, melo...)... buf! això és començar el dia amb la panxa plena i energia!

apalin!

Recife noite, capoeira e maracatu!

uai pessoal! voltei.

els dies a Brasil passen ràpid! i especialment els cap de setmana!! de cop, comencen a sortir tot d´activitats per a fer, com ha de ser.

el cap de setmana passat té dues paraules: maracatú i Trash Dance...a la nit, al barri Recife (zona antiga de la ciutat), que és una petita illa de la desembocadura del riu cap al mar, on hi ha les catedrals i edificis antics, places i carrers estrets per a passejar-hi... i molt d´ambient... hippie, alternatiu? sei lá! doncs aqui mateix, tot de gent s´acumula en un punt, tothom que té algun instrument, normalment de percussió s´hi pot apuntar, i qui no, ballant! comença la música, un festival de percussió "improvissat", que va voltant pels carrers. Per a mi, completament fascinant. Només podia imaginar com li agradaria (agradarà) aquest festival al meu germà! irmao.. nao esqueça disso: "maracatú", acho que só tem no Pernambuco, mas rapaz, quando voce vir pra Brasil, nao pode ir embora sem conhecer!!! prometo vai gostar demais.segon dia del cap de setmana, festa en un magatzem vell que es fa servir per a fer-hi activitats i festes. És que cada dia hi ha coses per a fer a la nit en aquesta ciutat! (bé, per ells, la nit comença a les 7 o 8 del vespre espanyol... les botigues tanquen a les 6 de la "tarda", quan ja és fosc. Les activitats de matinada només són els cap de setmana, normal.). Doncs això, la Trash Dance, no és res més que música antiga brasilenya, de quan la gent de 20-30 anys era petita. Molt divertit, especialment quan alguna cançó era molt coneguda, hi havia ua explosió d´emoció... evidenment, jo no en coneixia cap!! espectacular també, veure sortir el sol, desde una obertura d´aquest magatzem, al mar, a les 5 de la matinada (el sol surt molt aviat!!).Doncs això és una part de la nit recifenya, quan la gent no va a shows (concerts) o als "boate", que serien una mica les discoteques a l´estil brasileny. És interessant com a Brasil es pot menjar a qualsevol hora, quan totes les botigues tanquen, només queda obert les farmacies, que n´hi ha una a cada cantonada! i les botiguetes o parades de menjar, i durant tota la nit, als bars també fan plats... l´altre cap de setmana, a les 3 de la matinada, menjant un plat de feijao al carrer..


per a qui no ho sabia, Brasil té capoeira també! :-P meu Deus, voce pode estar no fim do mundo mesmo, mas se lá tem capoeira... nossa, o fim do mundo vira o paraiso!! capoeira é vida, capoeira é axé... saraba capoeira!. Doncs això, que he començat a fer capoeira, amb el Mestre Curisco i el grup Chapeau de Couro (i no Chapeau de Ouro com li vaig dir a en Volker, fou um erro!, desculpa). Interessant la classe (avui), 40% escalfament i exercici físic, 10% fent un parell de moviments i 50% roda de Sao Bento Pequeno! Ah, i per fi he aconseguit que el meu peu esquerra arribi a tocar el cul (no queda molt fi, però és així!). Sembla fàcil oi?, doncs feia 1 any que no ho podia fer, fins avui a l´entrenament. Ara fa algo de mal.. però penso que ja és normal, oi Cuidadora del Meu Genoll? em semlba recordar que em vas dir que ja passaria... tudo bem.

parlant de la Cuidadora del Meu Genoll, gràcies a tu i l´altre persona que també ha cuidat de mi durant anys (passats, presents i futurs!). "A orillas del Rio Piedra me senté y lloré" (Paulo Coelho), realment l´havia de llegir, i ara ha estat un moment clau, per entendre una mica més el meu viatge a Brasil i altres coses que havia d´entendre. Espero poder abandonar l´Altre, encara que sigui poc a poc... ara llegiré l´Alquimista.

Será que alguem tá querendo aprender um pouco desta lingua musical?, o portugués, a minha lingua atual! ;-) acho que vou começar a escrever um pouco na lingua brasileira pra a gente começar a se acostumar e entender, ta? da pra entender.

do Recife, mais pouco posso falar, pelo menos agora. Aqui ha assaltos, as vezes voce ouve a gente falar de coisas que acontencen muito perto de onde a gente mora. Rapazes que assaltam a gente pra roubar o carro, o celular... ou 10 reais. Mas tudo bem, faz parte da vida brasileira e só precisa ter cuidado com algums detalhes. Mesmo assim, que aconteça ou nao... só é loteria! É perigoso, sim. Mas é como se os brasileiros nao foram a morar na espanha porque lá tem os atentados terroristas.

Gent, fins aviat! s´ha fet tard aqui (tot conversant sobre l´existencia de Deu amb un dels companys d´habitació... massa filosofia per a mi!) i s´ha d´anar a dormir.

tchau!!

.
.
.

P.D. que será que tem as garotas pretas brasileiras que sao tao gatas???
boa noite!

beleza! (Porto de Galinhas)

palmeras, sorra blanca, barques antigues de vela, sol, més sol, ones, aigua calenta, surf ... i garotas!

una petita descripció de Porto de Galinhas, una magnifica platja on no es veu cap edifici, només mar, sorra i palmeras! on es fan campionats de surf. I que està a unes 2 hores de Recife amb un autobus de no sé quin any... (pel cami va perdre alguna peça.. però va arribar i tornar "sencer"). El poble en sí és turistic, tot ple de figures de gallines i albergs preparats per a la temporada de l´estiu. Seria una mica com el nord de la Costa Brava pels barcelonins :P , com que era un pont llarg, a les noticies ensenyaven les retencions de tornada cap a Recife desde Porto de Galinhas! tot i que el paisatge, en comptes de ser industrial, és tot verd, amb infinites plantacions de canya i poblets (barraques), al costat de la carretera. Ah, aqui vaig provar el suc d´Assaí amb cereals i platan, bonissim!

El nom de Porto de Galinhas ve del temps dels esclaus. Com que portar esclaus d´Àfrica estava "prohibit", per a avisar que havia arribat una nova remesa d´esclaus, avisaven que ja havien arribat "les gallines" d´Àfrica, ja que era en aquesta platja on arribaven els vaixells amb "la mercancia".

lliço 1 per a ser un bon brasileny:

ajuntar la punta del dit polze amb la punta del dit més llarg de la mà i deixant el dit index "mort", fer moviments rapids de canell de forma que el dit index al xocar contra el dit més llarg ha de fer soroll... a veure qui ho aconsegueix, sembla una cosa que només els brasilenys saben fer. Significa, més o menys, "apanhar", o sigui, que cobraràs! no és cosa bona no...

ah, i com a bon brasileny també he anat al cine (cinema brasileny, clar!). "A dona da historia". Sessió especial per R$2,5, o sigui, ni 1 euro!!

a reveure!!!

oi galera!!!

resulta que aquesta setmana hi ha festa el dimarts (terça feira), i clar, el dilluns és festa!! :-) o sigui que hi ha 4 dies de festa...

el divendres, per casualitat, vaig coneixer la capoeira a Recife... mentre estava en una parada d´autobus vaig veure una noia amb un berimbau, i clar, vaig correr darrera seu. El cas és que aquest cap de setmana hi ha hagut la graduació de Mestre Mago i han vingut diferents academies de Rio, de Bahia, els grups d´aqui a Recife.... el dissabte al vespre es va fer un "aulao", que és una aula de capoeira a l´estil macro, en una plaça, amb molts mestres, i al final, una roda gegant amb molta gent jogant a la vegada dins la mateixa roda!! no és molt practic, pero queda molt bé com a espectacle. Aquesta setmana vinent suposo començaré a entrenar amb un contra-mestre del mestre Curica del grup Chapeau de Couro. És molt regional... a veure com va. Avui diumenge encara hi havia més events per la graduació (és interessant, pq l´entrada no era pagant, sino que s´havia de portar 1 kg de menjar!), pero no hi he anat per força major... estava a la platja de Boa Viagem! l´alberg aqui s´està omplint de gent, ara que comencen les classes de nou, i amb dos nois d´aqui hem anat a passar el dia a la platja, que el diumenge té un aspecte molt diferent.. tota plena de cadires! aqui no hi ha lloc per a tovalloles, tot són cadires que tenen els dels xiringuitos. Aqui es va a la platja sense res.. alguns reais (moneda brasilenya) a la butxaca i cap motxilla! (perque serà...)

i demà... excursió a Porto de Galinhas!! oh Jordi (Matas!), voce ja conhece a praia, ne? ja sabe o que é isso... entao, amanha vou estar lá!!! vendo as ondas onde voce fez surf!! foi lá, certo? així que, per fi, després de 2 setmanes a Brasil, em podré banyar, ja era hora! allà no hi ha taurons (o això diuen).

què més... això és una ciutat, o sigui que tampoc hi ha tantes coses tan diferents al final. Algun que d´altre costum ha de canviar però... 2 setmanes aqui i ja he vist 2 partits de futbol! amb el temps que feia que no en veia 1 a espanya! però és que aqui... quan hi ha partit de la selecció, tot para!
ah, una altre cosa que havia oblidat.. a Belo Horizonte, vaig anar a una "missa" a una esglesia evangelica, petita, de barri, on la gent es coneix i sembla quasi una associació que fa activitats pel barri. El cas és que, després de les cançons, musica, oracions i demés... van començar a presentar a una persona que estava allà, que havia vingut d´espanya i que aquell dia estava allà acompanyant-los... i després un invitació (d´aquestes que no es pot dir que no, quan tothom t´està observant!), a pujar a l´altar per a dir unes paraules a la gent!!! podeu imaginar la meva cara, oi?? (fiquei sem graça, com diuen aqui!) i més, que podia dir de les meves creencies religioses!! en cas que en tingues, serien catoliques!. En fi, una experiencia "interessant"...

apa, s´ha acabat de moment... que les novetats s´acaben.

(per cert, per qui vulgui fer algun comentari, s´ha de clicar a on posa 0 (o 1 o 2...) comments i després anar a fer un comentari anonim. Allà es veuen els que hi ha i s´en pot fer de nous... o sigui que ja sabeu!).

apa, a reveure!

Jordi

Recife (Brasil)...

Hola de nou!

a partir d´ara miraré d´escriure els "emails comuns" o en aquesta web, aixi, qui la vulgui consultar ho fa i qui no, doncs cap problema!. Aqui es poden anar fent comentaris que tothom podra llegir, pero si voleu alguna cosa "no publica", doncs jordi.br@gmail.com !!

La platja canvia la percepcio de qualsevol situacio... caminar per la infinita platja de Boa Viagem, al vespre, amb els peus al mar i el sol ponent-se... no te preu! Et transporta i et recorda els motius pels que has arribat fins aqui (a vegades cal). La famosa platja te alguna cosa especial, i no es la columna de gratacels que hi ha el que la fa especial, potser el fet que sigui eterna i l´activitat que la rodeja. És una platja on la gent quasi no es pot banyar, esta prohibit fer surf, ja que hi ha taurons a pocs metres de la sorra! Alguns diuen que es pot banyar tranquilament dintre la zona de l´arrecife, pero la majoria no aconsella posar-se mes enlla de quan l´aigua et comenci arribar a la cintura, pq hi ha taurons grans i d´altres de mes petits (pero que tambe mengen!). Penso que era ahir, que van capturar un tauro d´algo mes de 3 metres... o sigui que la possibilitat de fer surf a aquesta platja, i de banyar-me tambe, ja ha desaparegut del cap. Tot i aixi sempre hi ha gent, perque aqui a la platja hi ha de tot, gent venent tot tipus de coses, gent fent qualsevol esport, hi ha circuits per a fer gimnas, volei, futbol, exibicions... tot i no banyar-se, es fa servir més que a espanya, segurament. La calor tambe hi ajuda, normal!

Ahir vaig trobar un grup de capoeira i avui anire a veure que tal!!
Ah, i ahir també vaig anar a dinar amb els de la feina... a tothom li agrada fer bromes amb l´espanyol!!! va estar bé.

hi ha més coses pero es hora d´acabar (estic a la feina) i la gent te pressa per marxar, o sigui que continuo un altre dia!

apa, adeu a tothom!!

Jordi.

Brasil...

doncs aixo, el que us volia explicar, ja soc a Recife, nordest deBrasil, ja mes o menys instal.lat i aprenent a viure la"quotidinietat" dels pobles brasilenys, si aixo es possible. Laveritat es que tot, la forma de vida, es bastant diferent i suposo ques'accentua mes quan hi arribes sol. Al principi, amb tantes histories escoltades sobre les ciutats i els brasilenys, doncs es torna una micainquietant començar a caminar per la ciutat, observant a tothom,aquestes histories et fan tornar una mica paranoic, pero poc a poc vasacostumant-te a la gent, a la ciutat, a moure´t, a relaxar-te (hiajuda portar nomes el necessari a sobre, aixi cap problema! :-),dificil, oi?). La veritat, tambe força evident, es que la gent, tot iles aparences, estant mes disposades a ajudar que no al contrari. O sigui que tot plegat es va tornant mes normal poc a poc.
Recife en si no es massa espectacular, te algunes parts boniques (avui he anat a visitar una casa de cultura que es un edifici antic ambpetites botigues artesanals amb un munt de coses diferents, moltcurios). Tambe te molta vida al carrer, com en general a Brasil,diria. Als carrers hi ha espectacles, musica, parades de tot, la gentviu al carrer... i de tant en tant alguna plaça tranquila on potssentar-te i llegir una mica al costat del riu que creua la ciutat!!Tot aixo es el centre de la ciutat, a les "afores" (on treballo i dormo), ja l´aspecte de ciutat desapareix i tot son pisos petits, unao dues plantes, que donen una imatge molt caracteristica, una "falsa"imatge de pobresa, que canvia quan entres en algun, o quan veus que,simplement, es la seva ciutat on conviuen gent sense camisa i gent ambcamisa i corbata..!! una imatge bastant curiosa.
La feina a Compesa... de moment m´han posat al departament de"manutencio", a la part de mecanica i electricitat (el primer diasemblava que estaria al laboratori quimic! i jo ja pensava en demanarauxili al meu germanet!), tot i que encara no se molt be que fare exactament. Compesa es una empresa semi privada que s´encarrega decaptar aigua de molts punts de l´estat de Pernambuco, tractar l´aiguai distribuir-la, i avui m´han portat d´excursio a veure una central decaptacio i una altre de tractament d´aigua. Interessant, com una sortida de la uni pero particular, m´han estat explicant cada detalldel proces... dema penso que encara hi ha una altre sortida...

La meva cara ja torna a tenir un aspecte normal.. (per qui no sabesque vaig marxar amb un ull morat.. una despedida particular d´un amicde capoeira!). I la cama tambe funciona sense queixar-se, o sigui queja es el moment per a trobar algun grup de capoeira i començar amoure´s una mica un altre cop!! :-))) ja n´hi ha ganes, podeu imaginar.

que mes... aixo em sembla que es tot en aquesta "segona fase" del viatge. La primera, a Belo Horizonte (a Recife hi vaig arribar aquestdiumenge passat), va ser completament diferent. tot i ser un mateixpais i una mateixa cultura, les sensacions i la vida canviacompletament quan tens algu amb tu o no. A Belo Horizonte vaig estarpoc mes d´una setmana vivint amb una familia, mai sol, vivint el seudia a dia (i alguna que altre excursio, clar), amb la Julia.Possiblement, els ultims dies a Brasil tornin a estar a BeloHorizonte, qui sap, queda molt encara.

Be, familia, amics, ja no se que mes us puc explicar, ja porto bastanta estona aqui i em sembla que ja deu ser hora d´anar a sopar(per cert, avui, mentre passejava descubrint la ciutat, he comprat, enuna de les incomptables parades de cocos, un coco d´aquests d´aqui,que son diferents als tipics que hi ha a espanya, color verd, mes grans, i que son per a beure´n el suc... bonissim! "agua de coco é doce", com diuen les cançons de capoeira! :-) ). Doncs aixo, fins aviat! una gran abraçada i espero que almenys algurespongui i tambe expliqui una mica com va tot per aqui a Catalunya(que per cert, si algu aqui coneix catalunya es perque va jugar contrala seleccio brasilenya de futbol, clar!!).

A reveure!!!