nova etapa

Al final s´han acabat els dies a COMPESA, l´empresa on he passat quasi 3 mesos fent pràctiques. comença una nova etapa en aquest recorregut per Brasil. Ara d´incerteses, de viatge, molt més movimentada, on no hi haurà la quotidinietat que hi ha hagut fins ara.

No sé encara ni com ni quan marxaré de Recife, tot passarà el dia que hagi de passar, és així la vida aqui. De moment em quedo per aqui a passar el Nadal i després ja veurem. Això vol dir també, amics, que els emails i els escrits aqui es reduiran bastant, ja que no tindré accés gratuit i lliure com fins ara a internet. Espero poder seguint rebent emails vostres, però!!!

No tinc gaire temps, haig de marxar cap a una roda de capoeira de nadal!, pel que us deixo algunes (no sé si les últimes) fotos que podré posar en aquestes pàgines.

una foto del meu lloc de treball aqui, a la feina, justament on estic ara mateix escriguent tot això!
Compesa

i perquè no dieu que sempre vaig amb la gent de capoeira.... una festa que vaig anar el cap de setmana passat, en un edifici de Boa Viagem. Amb amics i amigues de la Belisa (la noia que em va buscar l´allotjament aqui a Recife a través de la central d´intercanvi d´estudiants).

primera
La noia de la dreta de la foto és la Belisa, l´atre és la semana germana, Amanda.
una altre
la última


us deixo... fins a la propera.. quan sigui que serà. Un cop més, Bones Festes per a tothom!!

amistat...

hi ha violència, i hi ha amistats.

Mai em deixa de sorprendre com sempre que surto a passejar sol per la ciutat passen coses sorprenents. Potser perquè quan s´està sol en una ciutat extrangera s´està més obert a conèxier persones, a experimentar coses noves. Sempre que he sortit sol, he conegut algú, per casualitat. Serà que això només passa en aquests paisos més càlids? o serà que aqui em comporto diferent i a la meva ciutat simplement no passa perquè no necessito ajuda de ningú i el nostre comportament és més tancat? o és simplement una condició, una necessitat del viatge?

sigui com sigui, són aquestes descobertes, persones que passen algunes hores en la teva vida, d´altres que es queden més temps, encontres sempre agradables, que fan que el fet de viatjar sigui tant especial i gratificant. És aquest contacte el que té més valor, més que mil paisatges paradisíacs.

Fa una setmana estava buscant una bossa, tipu un bolso per home, quan vaig veure un noi que en tenia una com la que jo volia, així que li vaig preguntar on en podia trobar (ja n´havia buscat molt), i vam començar a xerrar, a voltar la ciutat, a coneixer´ns, fins que al final, com que no en trobavem cap, em va regalar la seva! Un nou amic recifeny, Ivi, un músic.

violència...

La violència és algo constant, que es respira, que es sent a tots els moments, que modifica el teu comportament... malauradament.

Està en el rerafons de qualsevol moviment, de qualsevol vida de qualsevol persona que visqui a Recife, i diria que amb més o menys importància, a tot Brasil. Condiciona la forma de fer, de pensar, d´actuar, i per tant, acaba condicionant la forma de ser. I és una pena, però és una realitat, que no es pot ignorar.

A cops hi ha una sensació, suposo que podria dir, de falsa seguretat. Tenint la sensació, suposo que per ignorància, que tot és molt exagerat. Fins que la pròpia realitat, com sempre, et torna a obrir els ulls.

Pots saber totes les precaucions que has de tenir, pots haver viscut a la ciutat tota una vida i saber-te moure per ella, però a cops et toca i no s´hi pot fer res.

Ahir, després de sopar, ens vam dividir en dos cotxes. Anàvem cap a un espectacle, un concert, per a veure quin ambient hi havia. Un cotxe, el meu, per sort, vam anar directe cap allà. Mentre que l´altre va anar a deixar a dos canadencs a casa seva (és perillós moure´s sol per la ciutat, millor anar amb cotxe amb gent que es coneix la ciutat...). El baixar del cotxe i entrar a l´apartament no varen ser més de 2 minuts, temps suficient perquè dos nois (d´uns 20 anys), s´acostessin al cotxe, un per cada costat, cada un amb una pistola i amenaçant fessin baixar a tots del cotxe (que era de la feina) i deixar tot el que portaven a dins... no es pot fer res. Millor, no s´ha de fer res. Qualsevol cosa extranya pot alterar qualsevol dels nois, que ja estant prou nerviosos i pot passar el pitjor, que per sort no va ser. La policia, ni s´immuta, no és per sorprendre´s, un cas més. La violència està augmentant en els últims anys, no és broma.

Què fer? doncs evitar segons quines àreas (la zona on va passar era pròxima a una favela), evitar anar sol a la nit, estar als llocs públics on hi ha molta gent i policia, i portar el mínim de valor però no tant poc, el suficient perquè els lladres quedin contents i no prenguin represalies. No vol dir deixar de fer coses, la vida continua i ha de ser el màxim de normal. No és per a tenir por, és per estar alerta.



(amb això no vull espantar a ningú. Brasil és un pais meravellós, on la gent hi viu feliç, cantant i alegre. Amb una realitat diferent a la nostra, amb altres problemes, diferents. Els carrers no són cap camp de batalla. Tan sols són unes líneas de reflexió després de varies etapes, varies sensacions que he tingut sobre aquest tema.)

a reveure i ... Bon Nadal!! , Pau al món.

Tamandare, beleza pura

tots els dies haurien de ser així, vivint un somni. Llavors, els conceptes de Pau i Guerra deixarien d´existir, perquè un no té sentit sense l´altre.

suposo que amb això ja n´hi hauria prou per a explicar el cap de setmana.. almenys les sensacions...

Dissabte migdia, comença l´excursió una mica indecisa, perquè ha de passar pel metge abans i surt amb el peu embolicat (coses de capoeira, per variar). Però al final marxem igual.
Per arribar a aquests llocs calen uns quants transports, un autobus per arribar fins al metro, llavors el metro per arribar fins a l´estació d´autobusos principal. Un altre autobús fins a Rio Formoso (la "ciutat" més pròxima a Tamandaré). Llavors una furgoneta fins a la platja, a Tamandaré, finalment. És un poblet petit al final de l´estat de Pernambuco, cap al sud. Ara per ara quasi està buit, encara no ha arribat tot el turisme, que comença el Gener i Febrer (quan els brasilenys tenen festa i carnaval). Pel que hem pogut gaudir del poble tranquilament, de la platja sense quasi ningú i d´un descompte a la Pousada! ;-) (Pousada Cantinho do Tangara, val la pena)
La platja de Tamandaré en sí, tot i ser bonica, no ho és més que moltes altres d´aqui a Brasil. El que té d´interessant aquesta àrea són les platges que hi ha al voltant, on la vegetació encara arriba a la sorra i no hi ha quasi cap construcció, i les que hi ha, molt amagades. És una de les zones que encara es conserven com fa anys i anys...
Dissabte, però, amb tot el viatge, com que ja era tard per anar d´excursió en una d´aquestes platges, pel que vam anar caminant per la platja per apartar-nos del poble i gaudir de la platja i les estrelles (no hi havia núvols i semblava una nit de pluja d´estrelles. Amb "poca" estona varem comptar bastantes estrelles fugaces).

Diumenge, en busca de platges. Vam anar cap a la platja Dos Carneiros. Que no està precisament a tocar del poble, i és recomenable llogar a dos motoristes i anar-hi amb moto (i quedar en una hora per a poder tornar, clar!). El viatge en moto ja et va ensenyant el paisatge, camins enmig de les immenses palmeres i altres plantes de verd tropical, que contrasten amb la sorra blanca... fins a la platja. Només vegetació. Arbres, sorra i mar. La platja, una extensió enorme de sorra, que es va omplint poc a poc amb la marea, formant piscines naturals d´aigua calenta, fins que ja quasi no queda sorra per estar quan la marea està alta del tot. Un paradís del relax.

Per a qui vulgui veure fotos per a fer-se una idea de com és tot això, pot visitar la web http://www.guiatamandare.com.br/carneiros.php , on hi ha fotos aereas on s´aprecia millor el paisatge.

però posaré unes fotos meves també,

Aquesta és la platja quan varem arribar, quan la marea tot just estava pujant, i hi havia una extensió enorme de sorra que s´anava omplint poc a poc d´aigua. La platja i la Viviane

No és per a fer propaganda de la pousada.. però despertar-se al mes de Desembre (per cert, està fent gaire fred a Espanya ja? :-P ), i veure la platja desde l´habitació... és un plaer!. Vista habitació

i aqui un detall d´un coqueiro, el típic paisatge de costa aqui, com haurien de ser les pinedes a la Costa Brava... coqueiro

i bé, poca cosa més a explicar... un lloc per a no oblidar, un cap de setmana especial. Les piscines naturals... (será foi a piscina mesma, inesquecivel, ou o que aconteceu lá?).

Ah, i com no, no podia faltar una mica de capoeira! mentre sopàvem vam sentir a parlar de capoeira i ens van informar que hi hauria una roda a la plaça. Evidenment, estavem allà, encara que no per participar-hi. Brasil i la capoeira... és una altre història. Em penso que per més cops que ho vegi, mai m´acostumaré a veure nens de encara no 14 o 15 anys fent mortals al mig del carrer i acrobàcies!

Tornada cap a Recife, una altre aventura. La primera furgo que vam agafar, es va espatllar durant el camí! el motor va fer un soroll com un petard i no va voler caminar més. Vam esperar una altre furgo, que ens va dur a Rio Formoso de nou. Allà una altre furgo fins a Cabo (a mig camí al nord cap a Recife) i allà un autobús fins al centre de Recife. Amb tot això, ja era Dilluns al migdia... ai, s´havia passat l´hora d´anar a treballar. Però valia la pena. I el jefe ho ha entés tot avui quan li he explicat.

La setmana vinent acabo la feina i després ja no podré estar tant a internet com ara, pel que els relats i els emails es reduiran...

fins a la pròxima doncs!

Molts records a tothom!!, ja s´acosta el Nadal!

Cabo - Gaibú - Calletas (més platja)

Com us havia dit, aquest Dimecres era festa a Recife, pel que vaig aprofitar per anar buscar alguna altre platja una mica més llunyana. No és ben bé el que jo buscava (una platja més solitaria), però la sortida va estar molt bé i el lloc molt tranquil. De Recife un autobús cap a Cabo (un poble que no té platja) . D´allà un altre autobús cap a Gaibú, una platja gran i massa poblada, on la gent esta a la platja amb les típiques cadires (costum brasilera o almenys Recifenya). Pel que d´aquesta platja s´agafa un caminet que va rodejant la costa fins a una altre platja petita (Calletas) i allà vam trobar un racó de sorra per a nosaltres sols. Relax!!

aqui hi ha algunes fotos:

primer una foto de mi! que encara em penso que no n´hi havia cap, com se sempre les faig jo... Doncs aqui em teniu, disfrutant de la platja, de Recife, de Brasil...!! :-) jo

Aquesta és el racó que vam trobar. Molt agradable i sense gent. La companyia és una noia de Suissa que ha vingut a fer capoeira i també s´estarà alguns mesos per aqui. "platja"

i aqui una vista general de la platja de Calletas. Nosaltres estavem al final de tot, on hi ha les roques i l´arbre de cocos solitari...
vista general

Una vista de les roques, les ones, el mar.. una vista que m´agrada. detall


"prometo" més fotos la proxima setmana... Aquest cap de setmana vaig més lluny, a Tamandaré, amb la viviane. Diuen que és paradisíac, a veure. Dissabte, diumenge i dilluns (pssst! els de la feina encara no saben que Dilluns no hi aniré...! però em penso que valdrà la pena). Fins llavors.. bon cap de setmana a tothom!

fotos Olinda

avui tinc temps per a ensenyar-vos algunes fotos més...
després de dimercres, que va ser festa (i vaig anar a la platja, ja posaré fotos més endavant), avui la gent de la compesa cel.lebra no sé què i són tots a jugar a futbol, o sigui que aprofito per a enviar fotos i escriure una mica.

Són 3 fotos d´Olinda, no escric res més perquè ja vaig fer-ho en un altre text. Aquestes fotos són d´aquell dia que vaig anar-hi.

Aquesta és una de les infinites esglèsies que hi ha, en estat de recuperació. És la primera que et trobes quan arribes amb autobús de Recife. Patrimoni històric d´Olinda. No sé si aqui es pot apreciar, però l´esglesia, amb el turonet on està situada i l´entorn, és realment agradable de veure. esglesia

Ja vaig explicar que Olinda és un turó, i a dalt de tot hi ha una plaça, l´Alto do Sé, on hi ha tot el moviment, especialment a la nit. Aquesta és una vista desde aquesta plaça cap al mar, on es pot veure el clima, la vegetació, i alguna altre esglèsia... vista

i l´Alto do Sé (de dia). De nit no és tant aconsellable fer fotografies, pel que aqui es veu tot molt tranquil, però realment canvia la vida. Una "aècdota": el Diumenge del cap de setmana després a que jo hi anés, en aquesta plaça van matar una persona a trets, enmig de tota la gent. Simplement un es va acostar a un altre i va començar a disparar. Com sempre, una venjança... el problema aqui no és que et disparin directament, sinó les bales perdudes... en aquell moment hi havia uns amics meus a la plaça i, com us podeu imaginar, tot era confussió i corredisses. Res a veure amb l´aspecte tranquil que tenia aquesta tarda, plena de policies, mentre es cel.lebrava aquestes setmanes culturals a Olinda... Alto do Sé

apa, aquestes són les fotos que he escollit per a ensenyar-vos una mica com és Olinda. N´hi ha moltes altres, dels carrers, de la platja.. pero no les puc anar posant totes a internet, o sigui que haureu d´esperar a que torni...! :-)

fins aviat!

Hola a tothom

Hola de nou!

no és que hagi desaperagut, tot i que faci dies que no escrigui per aqui. Només que no hi ha novetats importants per a explicar. Tot continua "normal" aqui a l´altre costat de l´Atlàntic, si és que els dies podem arribar a ser normals quan s´està de viatge.

El cap de setmana passat vaig tornar a fer una sortida a Olinda. Aquests dies hi ha un programa cultural on els diferents artistes, sigui del tipus que sigui, pintors, escultors, d´artesania... obre les portes de casa seva i en fan un museu, on tothom està convidat a entrar-hi, a conversar una estona amb els propietaris, a comprar alguna peça... una excusa genial per a passar el dia en aquesta ciutat, perdre´t pels carrers estrets, pujar i baixar les pendents que forma el turó on es troba la ciutat, admirar les esglèsies, les cases de colors, la vegetació, les vistes al mar i a Recife, i tot el rebombori que fan els grups de turistes (... com jo? ...) passejant amunt i avall enmig de parades al carrer, menjars i música. Vaig estar parlant amb un home que es veu que és el que va portar els capgrossos a Olinda i/o Recife. Ell és qui els construeix, desde ja fa molts anys, i com no, havia estat a Espanya! no sé què passa que mig Brasil ha estat a Espanya, alguns fins i tot coneixen Girona i Figueres. La "casa dos bonecos", és a dir, la casa dels ninots, per a dir-ho d´alguna forma. Hi havia figures del "prefeito" (que seria l´equivalent a l´alcalde), i altres personalitats, també representacions tradicionals com un atac de Lampiao (una llegenda nordestina, una espècie de Robin Hood brasiler, per explicar-ho ràpidament). I com no, després d´una passejada d´unes quantes hores, el que toca és relaxar-se a la platja, amb la posta de sol, agafant energies per al forró de la nit...!!!

Apart d´això... doncs poca cosa més.
Estic intentant que em paguin a la feina (seria tot un detall per part seva, sinó m´agafaré unes vacances anticipades). Però ja es solucionarà, no es pot oblidar que és Brasil, i tot i que sempre es "resoldrà demà", cal paciència i al final, com per obra de màgia, es resolt un dia.

Com imagino que ja deuen estar les ciutats a Catalunya, Recife ja està plena de llums de Nadal, pares Noels pels carrers, pessebres... Aqui les festes comencen un mes abans. Ara Nadal ja és present a tot arreu, i a principis de Gener, quan s´acaba el Nadal, ja comencen el pre-carnaval, un mes abans. Perquè abans del carnaval propi, que serien només 4 o 5 dies (per cert, pel meu aniversari! :-) ), hi ha els previs i els post carnaval, pel que la festa s´allarga almenys un mes, i quan la ciutat rep turistes d´arreu del món. Però ja us ho explicaré...

I ja està... més endavant, miraré de posar alguna foto de Olinda, i potser de la festa d´un aniversari que hi ha demà, a veure.

Al final ningú s´ha animat a venir a visitar o viatjar per Brasil... tants que s´ho estaven pensant! Ja miraré de viatjar per vosaltres també, doncs!!

i des d´aqui, un BON VIATGE, Jordi. El teu avió surt ja aquest Diumenge, rumb a Bangkok... kram