fi

bé, això és tot el que de fet volia dir. Aquest escrit es podria acabar aqui: "fi".

Ja quasi no queden més dies, de fet només tres, tot i que molt curts perquè la meitat me'ls passaré anant a buscar l'avió a Rio de Janeiro. Tant poc temps per a dir adeu a tantes coses... aqui cap dia és monoton.

Aquests dies aqui a Santos, que pensava que serien bàsicament de relax, són tot el contrari. No hi ha "temps lliure". Tot i que evidenment tot és per plaer el que faig, he tingut tots els dies ocupats, el que m'ha anat molt bé. Menys diumenge, cada dia hi ha hagut capoeira, i n'hi haurà fins els dilluns mateix, just abans d'agafar l'autobus cap a Rio!. Als matins anem a la platja amb uns de Noruega i en Fernando, de Senzala, a fer classes de berimbau. A les tardes, una mica més, quan no hi ha aula a Monte Serrat, amb en Fabinho, també de música. I després, a les 7 de la tarda, cada dia, capoeira a la Senzala. Aquest any no he anat a Monte Serrat a fer capoeira (on em vaig lesionar el genoll), només música, que és més inofensiu! I això és tot el que he fet aquests dies... capoeira. Ara mateix, a la Senzala, hi ha quasi més guiris que brasilers.

Tot això i pensar, pensar una mica, ja una mica de "lluny", el que ha estat (ja parlant en passat...), aquest viatge, aquests mesos aqui. Tot i que suposo que això tocarà fer-ho de veritat de retorn cap a casa, a les inacabables hores de vol, especialment un cop a Girona, quan aparegui de cop la normalitat i la calor, la gent, l'ambient que aqui es viu, ja quedin més lluny.

Bé, no cal que escrigui gaire més... m'estic despedint ja, i encara queden algunes hores aqui per aprofitar, o sigui que, gent, ens veiem aquest Dimecres vinent, quan torni! després tindrem infinites hores per a parlar amb cadascú!

fins Dimecres!

saudades, i Santos

ja tocava escriure de nou una mica sobre aquests dies. Han passat un munt de coses, de sensacions, i no sé per on començar a explicar-les. O sigui que provaré de fer-ho a l´inrevés del "normal", començant per avui i anant enrera..

avui, Santos! a les 5 del matí arribava d´avió de Salvador a Sao Paulo i a les 8 era a Santos... altre cop a "casa". Ha estat una sensació molt extranya i agradable, l´arribada a una ciutat "coneguda" a un pais extranger. Recordar els carrers, les botigues on anava, coses que van passar... fa dos anys i mig! tornar a l´Hotel Natal i veure que se´n recorden de tu, fins i tot hi ha una foto de mi penjada! :-), veure que el seu esmorzar no ha canviat en res (segur que el recordes encara, Jordi! el suc de mamão, les fruites...), molt bo i ideal després del menjar de l´avió. El dia és plujós però no hi ha tret màgia a aquesta ciutat, ja que la seva màgia està en un munt de sensacions que guardo, molt vives. Encara no he anat a Senzala, això serà aquesta tarda. Tinc moltes ganes de tornar-hi, de retrobar-los. Parlant de Senzala, m´he recordat d´un encontre curiós a Bahia, quan tornava cap a Salvador, a l´autobús hi havia un noi amb una samarreta de Mestre Sombra! (amb el "lema" que està escrit a la pissarra de l´academia), era de Noruega, i quasi no hi vai poder parlar, però estava vinguent cap aqui, o sigui que suposo que avui o aquests dies el veuré. Però el futur encara ha de passar... parlem del passat.

ahir, Salvador de Bahia, jo anava cap al Sud de Brasil i la Viviane cap al Nord... despedida... com diu en Jordi (Matas), les estacions d´autobusos, de tren, els aeroports, sempre et provoquen sensacions, emocions, normalment positives, normalment són senyal d´un inici d´algo que estem desitjant, o potser una tornada dolça, o potser el retrobament d´algú que tornar, o algú que se´n va... sigui com sigui, sempre impliquen emocions, i fins ara sempre havien estat positives, plenes d´energia. Aquest cop no va ser tant fàcil, aquest cop no ha estat res voluntari, simplement ara havia de ser així. "Poc" temps hem estat junts, poc temps per a poder conèixer una persona, però crec que el temps que hem conviscut plegats, ha valgut per varis mesos de la "vida quotidiana", doncs han estat molt intensos i han implicat moltes situacions. En poc temps, hem viscut situacions molt diverses i intenses. Ens hem conegut, apropat, hem viscut junts, hem viatjat plegats... fins ahir. Ara, aquestes hores, aquests records estant guardats inesborrables a la memòria, moments inolvidables. Ara, un altre pas endavant. Ara queda observar-ho tot desde la distància i desxifrar si serà un inici o un fi... sigui com sigui, saudades, Viviane, muitas saudades. Ver desaparescer teu onibus na escuridão, te apertar pela ultima vez nestos dias foi dificil, muito dificil. Até.... até mais! quando seja que possa acontecer.

més enllà en el temps hi va haver platges, petits paradisos que la natura guarda, s´encarrega de crear, i l´home d´explotar i alguns cops destruir. El destí va canviar a la mateixa estació d´autobusos, això és el que tenen aquests llocs! i en comptes d´anar cap a Porto Seguro vam ana a Itacaré i després a Morro de Sao Paulo, per a tornar d´allà amb un viatge de catamarà i veure apareixer Salvador a l´horitzó desde l´aigua. Itacaré, o els seus voltants, guarda unes platges paradisiaques, amb bastantes ones, però igualment meravelloses. Algunes només s´hi arriba després d´uns 40 minuts de caminada per enmig de la vegetació (crec que mata atlàntica. De fet hi ha varis tipus de vegetació en poca distància). També vam visitar cascades, vam veure postes de sol (això sí, tocant un berimbau d´un espontani que va apareixer per allà), i vam fer una mica, o molt (en aquest lloc és quasi impossible no ser-ho) el turista i vam fer un viatge a través d´una agencia d´ecoturisme, a la Peninsula de Maraú, on s´hi arriba amb 4x4 o amb vaixell. Consistia en anar amb 4x4 a varis llocs de la peninsula, sorprenents. Llacs, fauna, flora, piscines naturals, coralls... un safari, una (altre) experiencia. I Morro de Sao Paulo és també interessant, però hi vam poder estar pocs dies. Té varies platges amb les pousades quasi menjant la platja, el que personalment no accepto, tot i que a la gent li agradi molt ja aixecar-se a la sorra... La zona es divideix amb 4 o 5 platges. La primera té botigues, restaurants, no és massa interessant. La segona té pousades i bars, i molt de moviment a la nit, molta festa. Com deia l´home de la pousada on estavem "aqui rola tudo...". La tercera és la part de les pousades "riques" petits palaus a preus no brasilenys. I la quarta, oh! no hi ha construccions! aqui comença una enorme platja on despés de l´aigua ve la sorra i després la vegetació! En totes, quan la marea està baixa, o sigui fins al migdia, s´hi formen piscines naturals, algunes de més fondes que d´altres, algunes amb l´aigua realment calenta. Més relaxant impossible. Hi ha varies coses a fer per aqui, passejades a cavall, a caiac, visia a l´illa de Boipeba, que està al costat i diuen que és molt bonic... però quedaran per a la proxima vegada! Aqui, en aquests llocs més turístics, voluntaria o involuntariament, es formen, crec, classes socials, entre turistes i locals. Els locals creen espais que tenen poc a veure amb Brasil i més amb Estats Units i Europa, i per tant també els preus, el que fa que aquests llocs siguin dificils per a la majoria de turistes brasilenys.

I bé, queden dues setmanes per a tornar a la meva terra. S´acaben les platges, l´ambient brasileny... i tantes altres coses, però només per a començar-ne de noves.