Recife, Olinda, cadé vcs!! sumirão, ne?
carnaval, carnaval a Brasil... una altre dimensió. El que era una ciutat que creia que ja més o menys coneixia, va desapareixer sota una multitud de gent i folia (o sigui, més o menys embogiment). Els carrers estaven presos per la música, pels espectacles, per les paradades de cervesa i menjar ràpid, i per gent, molta gent, i més gent. Gent que no acaba mai, com diuen. Recife i Olinda, Olinda de dia i Recife de nit, 30 hores de festa per dia i molta energia. Els carrers, als varis escenris repartits estrategicament per la ciutat hi ha blocos especialment de frevo i maracatú (ritmes pernambucans) i també, clar, samba, axé, cabloquinho, cavalho marinho, forró... de tot! i si en el dia a dia brasiler tothom ja una mica a la seva i lo de la puntualitat i formalisme queda una mica lluny, per carnaval, intentar qualsevol acte d´aquests és impossible. Jo em deixava portar per la gent. Per sort, ja tinc varis amics que coneixien on anar i compartiem els gustos, així que a no pensar, a disfrutar i a ballar. Vaig anar al tren de frevo, que és un tren que recorre la ciutat amb una orquestra de frevo a quasi cada vagó, i tot el tren ple de gent ballant sense parar. Si aqui ja fa calor, dins el tren la temperatura augmenta uns quants graus. També vaig sortir amb el bloco de capoeira per les ladeiras (pujades) de Olinda, vaig acompanyar el bloco de marcatú de la Viviane (i vaig tocar una mica un instrument que es diu abé)... i quan no, doncs concerts, multitut i descans també. Si per casualitat m´agradessin els homes, hagués triunfat aquest carnaval, deu ni do! vam anar a un carrer on conviuen gays (frangos), lesbiques (viado) i simpatitzants, com diuen aqui, i de propostes directes no en faltaven. Per sort tenia les meves amigues que em treien d´aquestes situacions ;-).
I per a treure una mica de mala fama a la perillositat de Brasil (sí, diuen que Recife és la tercera ciutat més perillosa de Brasil, o igual que Rio), tant sentir a parlar del carnaval, que era tant perillós, no vaig veure cap incident, per petit que fos, fet que fins i tot em va sobtar. Tot va ser molt tranquil. Alguns dies fins i tot portava la camara. Crec que hi ha més la sensació d´inseguretat durant els dies normals, que es respira especialment a la nit, que no durant aquest carnaval, almenys. I un detall del Ministeri de Salud, penso que és, durant el carnaval: hi havia varis punts on repartien, apart de propaganda, camisinhas (i qui no sàpiga què és...), sota l´eslogan "per carnaval, vesteix-te". Excel.lent idea!
I carnaval s´ha acabat... amb el meu aniversari! :-)) moltes gracies a tothom pels emails! m´ha fet molta il.lusió llegir totes les felicitacions. Tant de temps i encara hi ha gent que se´n recorda de mi :-P en fi, gràcies i altre cop, sento si no us responc desde Brasil, espero que desde aquesta pàgina us pogueu sentir correspostos. El meu aniversari el vaig passar a casa d´uns amics, que tenen una casa a les afores de la ciutat, quasi al mig del bosc, amb piscina, des d´on es podien veure fins i tot monos al arbres del voltant! Un aniversari entre els meus amics recifenys. La Viviane fins i tot no va anar a treballar per a poder venir, detall, no?. Cel.lebració amb pastís, veles, música, piscina, calor al mes de Febrer, tranquilitat i bona companyia, alguna cosa més? faltava la familia i molts altres amics, clar, però no em sento tant lluny de tots vosaltres com podria semblar. I ara, 27 anys. Comença, o continua, una època de transició, que tampoc cal provar de definir-la, de programar-la, sinó viure-la i deixar-li les portes obertes. Carpe Diem.
Tornant al present, Recife, Brasil, Pernambuco... s´acaba. De fet, ahir vaig enviar un paquet cap a espanya, de 8 kg, de coses que no necessitava, per a viatjar més lleuger. Que és això, el que ara comença, l´última etapa d´aquest viatge, moure´m. Dilluns marxo amb autobús cap a Bahia, la terra africana, la terra de l´axé, el candomblé i la capoeira. Marxo amb la Viviane, i com molt heu comentat, sí, és un senyal que tot va molt bé, la convivencia millora cada dia, diria. Ens anem coneixent i cada cop hi ha més confiança i sinceritat. Viure amb ella aquestes setmanes ha estat una experiencia nova i inolvidable. I ara marxem de viatge (de lluna de mel, com diuen aqui!), per a disfrutar, per a coneixer´ns davant lo desconegut. Per a viure.
Deixar Recife... la ciutat on ja m´hi havia acostumat a viure, ja era una mica meva, amb els meus llocs preferits, la meva gent, els habits. Pero em fa il.lusió, de fet en tinc ganes, de tornar a variar. I d´arribar a Girona també, contra el que molts pogueu pensar. En tinc ganes, tot i que després de viatjar una mica més, clar...! ;-)
Ah, una cosa que m´havia deixat, durant el carnaval, només podia pensar en com li agradaria viure´l a en Ferran! Percussió, tambors, ritmes frenetics... espero que algun dia el puguis viure! jo et porto un tros de carnaval en forma de música i algun video... pero no és el mateix. El món és gran i el temps és limitat, s´ha d´aprofitar.
Gent, pessoal, ens veiem de nou a Bahia... fins la setmana vinent.
Una ofrena a Iemanjá, reina del mar, de les aigües tranquiles i guardiana dels navegants.
