pelo mundo

meu amigo...

... o mundo tava te chamando, e vc atendeu.

vc vai, ta indo ... embora.

seguir els dictats del teu cor, és potser la primera norma, si és que n´hi ha, per a viure. La que per desgràcia, tanta gent desobeeix, en nom de la raó. La que, per sort, tu has escoltat.

la teva vida no canvia, sinó que continua. Continua el camí que ja fa temps vares escollir i ara t´ha portat a aquest moment decisiu i comprometador, on només depenia de tu mantenir-te ferm segons els teus ideals, o abandonar i viure una vida que ara no era la teva. Prova de coratge.
I ho has fet .... bitllet d´anada.

Només et puc felicitar, encoratjar-te i sentir una inmensa alegria. És una llàstima que un cop més els nostres destins no es creuin, però segur que arribarà el moment adequat.

"Sigues lliure i camina..."

amics, en Jordi (Matas) se´n va.. marxa per a trobar un somni, cap a Orient. És un viatge només d´anada, sense lligams, en busca d´un món per descobrir. Tudo vai dar certo, camarada.

Jordi around the world.... http://jordimatas.blogspot.com

siguis on siguis, sempre amb tu, Amic.

l´art de desplaçar-se amb autobús a... Recife

els onibus (autobusos), són un món apart (o potser no tant, ja estant d´acord amb el poble brasiler...), que cal comentar,

primer, regla de comportament. En tot onibus hi ha sempre uns seients i un passadís al mig. sempre hi ha gent dreta que fa equilibris per a poder mantenir-se dreta i no caure per culpa de les accelerades i frenades del fitipaldi motorista (conductor d´autobus). És una regla no escrita que la gent que està asseguda demani als que estant drets per a guardar les coses que portin a les mans, tipu motxiles, carpetes.. perquè es puguin agafar millor. Jo no vaig quasi mai amb autobus a catalunya, però em penso que allà ningú ho demanaria, oi?

els autobusos estant dividits en dues parts. S´entra per la part de davant, normal, però no es paga al conductor, sinó que hi ha una altre persona (el cobrador), que és el que cobra. A més hi ha, no sé com explicar-ho, unes barres verticals (serien tipu les que hi ha a l´entrada del metro quan es passa el tiquet, però verticals), que has de passar un cop has pagat. A la part de davant, abans de la zona on es paga, hi ha uns seients per a persones grans, malalts o nens, que no paguen i a més tenen un seient assegurat, el qual està molt bé també.

la resta dels mortals es van apilonant primer a les cadires i després al passdís, drets. De forma que tot i que hi hagi un cartell que posi que a l´autobús hi ha tantes places per a seure i tantes per a estar dret... aquestes últimes són fictícies, almenys a ulls del conductor, que per a més gent que hi hagi, quan tothom està tant apretat i incòmode (no ajuda la calor de Brasil....), que per a arribar a la porta del darrera per a baixa a la teva parada s´ha de fer una gincama, doncs el conductor continua parant a les parades i deixant pujar a la gent. Sembla increible, però ningú diu res.

un altre moment crucial és a l´hora de baixar, ja que a vegades el conductor tanca la porta i arrenca quan no tothom ha baixat (el mirall no funciona quan hi ha tanta gent a dins l´autobús). O simplement no sempre para a la parada! (tot i que també s´ha de dir que tampoc tenen massa problema a parar a llocs que no hi ha cap parada si tu els hi demanes, especialment a la nit). Doncs la tècnica per quan la gent es queda sense baixar a la seva parada, és començar a donar cops al sostre o paret de l´autobús i a coro amb qui s´hi vulgui afegir cridar "vai descer!!, vai descer motorista!!!!", reclamant per a baixar.

No sé si és comú a tot Brasil, jo mai havia vist els autobusos tant plens com aqui a Recife. I el metro, de existir, existeix, però en una àrea molt reduida de Recife.. de moment sembla que el volen ampliar, imagino que per les pròximes eleccions, que aqui també funcionen les coses així!

capoeira, capoeira, capoeira, capoeira i...... capoeira

no imagino Recife sense capoeira, s´ha convertit en l´eix de la meva vida aqui, des d´on he conegut la gent per a sortir, fer excursions...

va començar poc a poc, però la setmana passada va ser la setmana que penso que he fet més entrenaments que mai. En 5 dies van ser 6 entrenaments! com que el grup és gran i hi ha varies persones que fan classes, es poden fer tants entrenaments com es vulgui, varis cops per dia, si es vol (i s´aguanta). Penso que quan més s´en fan, més en demana el cos!! capoeira, capoeira....

"
se voçé não tem nada a fazer
escuta bem o que vou le falar
vamos jogar capoeira no mercado poular,

vamos jogar capoeira o lé lé
vamos jogar capoeira o lá lá
vamos jogar capoeira no mercado popular
"

cada divendres (sexta feira) hi ha roda a la Universitat Catolica, aqui hi ha una foto perquè veieu una mica la gent... poca gent porta samarreta per a fer capoeira.

Roda Chapeau de Couro

salve... capoeira.

cap de semana a Itapuama!

olá galera!

cap de setmana de 3 dies (un altre!) :-)) i dos dels quals van ser a la platja de Itapuama!

Itapuama és una platja una mica al sud de Recife, però el paisatge, ni la vida, té res a veure amb la ciutat de Recife. La platja està en un poblet petit, amb carrers de sorra, casetes particulars, petites, bars, ambient surfista, bosc... i plaaatja!

vam anar a passar 2 dies a casa d´un amic de capoeira. Era una "casa", perquè l´havia construida ell amb els seus amics, però tenia de tot, que ja és molt.

en resum, cap de setmana genial: platja, platja, platja, capoeira a la platja, bon menjar, música a la nit, i excursió a la "mata"!. L´amo de la casa és un home que cuida avelles i es coneix els camins pel bosc (que no és poc espés!). O sigui que l´excursió va ser, agafar un pal cada un per anar fent camí, amb les havaianes, pantalons curts i samarreta curta, i anar voltant pel bosc. Però va ser interessant, vam conèixer els arbres d´on es fan els berimbaus, la biriba!, vam pujar dalt una montanyeta des d´on es veia toooota la platja... emocionant!.

i aqui les fotos, que sembla que és el que més agrada a la gent! ja miraré de fer-ne i posar-ne més...

Platja d´Itapuama. Palmeres, ones, kilometres de platja.... un petit paradís! Quan la marea està baixa, entre les roques que hi ha en algunes zones, es formen unes petites piscines on l´aigua s´escalfa bastant, i és simplement... genial.
http://omae.eresmas.net/brasil/fotos/Itapuama_2.JPG

Capoeira! qualsevol moment, qualsevol racó, la capoeira està sempre present quan es va amb aquesta gent, sigui cantant, fent acrobacies, conversant... capoeira whenever, wherever!
http://omae.eresmas.net/brasil/fotos/capoeira_Itapuama.JPG

aqui alguns dels que estaven a la platja... hi ha de tot, una noia de suiza, una alemana, brasileres...
http://omae.eresmas.net/brasil/fotos/galera_praia_Itapuama.JPG

apunt per dinar! carn amb macaxeira (una espècie d´arrel de no sé què.... però molt bo!)
http://omae.eresmas.net/brasil/fotos/pessoal_capoeira.JPG


i...... bé, aqui una foto de la Viviane, com que demanaveu... La meva àngel de la guarda particular recifenya, qui m´ensenya la ciutat, i les festes! sempre apunt per a fer percussió.
http://omae.eresmas.net/brasil/fotos/Viviane2.jpg


fins aqui el cap de setmana a la platja...

Olinda

bones catalans i catalanes!

ahir per fi vaig conèixer Olinda, una ciutat veina de Recife. És una ciutat petita, o un barri quasi, que està plena de restes arquitectoniques de la colonització holandesa. Un munt d´esglesies, carrers estrets que pugen i baixen (la ciutat està sobre un petit turò amb pendents realment forts, hi ha fins i tot un carrer per on no poden pujar els vehicles, de tant pendent, i d´altres, que bé, pujar pugen, però jo no sé si ho faria, i menys amb alguns dels cotxes que corren per aqui). Doncs bé, una mica us ho podeu imaginar, un turonet, esglesies precisoses, cases antigues, carrers estrets, una gran plaça a dalt de tot amb vistes al mar, palmeres... és un lloc on viuen escriptors, pintors, artistes en general, i pel que sembla, s´està revaloritzant molt i com no, l´indústria immobiliaria ho aprofita. Fa poc sortia una noticia al diari que s´estava construint aqui un dels edificis més avançats, en quan a domòtica (una casa intel.ligent). Per sort hi ha areas protegides pq son patrimoni històric on no es pot construir.
Ah, i aqui no hi ha taurons! també és un fet a tenir a tenir en compte per a banyar-se amb una mica més de tranquilitat, oi?

Doncs això, que vaig fer una visita (ràpida) a Olinda. I jo que em pensava que al barri antic de Recife hi havia moviment... doncs a Olinda n´hi ha més! almenys al cap de setmana. Rodes de capoeira, forró, afoxé, maracatú... qualsevol tipus de música de percussió en directe, en qualsevol racó, bar, envoltat de parades de menjar "tradicional", per dir-ho d´alguna forma, tipus tapioca i altres menjars molt bons però que no recordo el nom. També parades d´artesania i roba, evidenment.

Hi ha hagut més coses aquest fi de setmana... un concert de Capital Incial (rock) i Babado Novo (axé) sota la pluja, molt divertit, especialment el show d´axé. Brasil és el lloc on més cops m´han registrat per entrar fins i tot a algun bar. De fet no és gaire dificil, pq pocs cops ho havien fet abans, però serà molt dificil superar-ho. La qual cosa també és bona, almenys serà més dificil que hi hagi problemes en el local on entres, però per altre costat et recorda la realitat brasilera.. s´ha d´anar sempre en compte, i no es pot anar ni a la platja després d´un concert, ni encara que sigui ja clar... és perillós. Bé, si són els recifenys que no paren de repetir-ho i són els primers a seleccionar la millor parada de bus per a tornar a la nit (la que té vigilància policial), a prendre precaucions... doncs no seré jo el gringo que faci el que no s´ha de fer.

ah, m´ho deixava. És "interessant" veure, a Olinda, recordeu que era havia estat colonitzada pels holandesos? doncs bé, un grup d´holandesos van llogar un bar, només per ells, per a poder disfrutar en particular de la "cultura" brasilera, el que vol dir capoeira, forró i música local variada. És tot interessant veure la gent de capoeira muntant un show privat pels gringos (gringo = extranger). Els negres ballant pels blancs.. la situació era una mica surreal, i el contrast, xocant. Jo em camuflava amb els brasilers, (que són els del grup de capoeira on estic entrenant, per això vaig poder entrar al local). Per sort, no sempre la gent descobreix que no sóc brasiler... a vegades no puc amagar l´accent, però altres sí, i fa il.lusió! :-)

apa, fins aqui la "crònica" d´avui!

per cert, ho havia comentat? a Recife i Olinda... diuen el millor carnaval de Brasil, no tant turístic com a Salvador i Rio de Janeiro, tot i que arriba gent de tots costats del món i la població augmenta desproporcionadament.... jo hi seré... algú s´anima??

el plaer de caminar descalç...

un plaer... caminar descalç.

evidenment no fa falta venir a Brasil per a descobrir-ho, però el que a Espanya pot ser una cosa curiosa, aqui és un costum. Entrar a casa i anar descalç, anar a un bar i descalçar-te per ballar, a l´autobús, pel carrer... evidenment no és tothom qui ho fa, però el que és important és que no és res extrany. Qui no ho fa en llocs públics, segur ho fa almenys a casa seva. De fet, el calçat més comú aqui són les havaianes o semblants, que ja és quasi com anar una mica descalç.

doncs això, un plaer!

Forro e samba!

Benvolguts, (els de la udg ja sabeu a qui dedico, amb molt d´amor, aquesta salutació)

Amics, el Planeta Terra està de dol. Deixem primer 1 minut de silenci per a reflexionar... sembla que el senyor Bush tornarà cap a la Casa Blanca. Les eleccions encara no estant tancades, però hi ha poques esperances. Malauradament, el resultat de les urnes d´un pais afecta a quasi tot el món. Deixem doncs, 1 minut de silenci... seran 4 anys més.

Aqui, en aquest meu món particular, en aquesta illa en el temps, tot continua... cada cop millor :-)

ahir va ser dia de festa, per a no perdre massa la costum de tant en tant n´hi ha algun... i clar, s´han d´aprofitar oi? o sigui que vam anar a ballar forró i samba!! en un boate (versió brasilenya del que seria una discoteca o un bar musical), només que aqui els grups toquen en directe, amb els tambors, al mig del públic, i el clima que es crea és completament diferent, molt més animat. Forró fins a la sortida del sol... va donar temps per a "intentar" aprendre alguns passos. I després a veure sortir el sol a la plaça Marco Zero (Recife Antigo), que és on diuen que va començar la ciutat, desde on es compten totes les distàncies de Recife. Una plaça carismàtica on, per variar, sempre hi ha moviment i activitats.

Evidenment també hi ha altres coses apart de sortir... també hi ha (molta) capoeira, capoeira a la platja durant la "nit" (que aqui, la tarda comença a les 12 del migdia i la nit a les 6 de la tarda!), algun bany a la platja de Boa Viagem amb els taurons (bany ràpid, no és questió de temptar massa la sort), sushi, una visita al Parc Dois Irmãos (el zoologic de Recife)....
hi ha una mica de tot, fins i tot algun que altre accident... resulta, em penso que ja ho he comentat algun altre dia, que aqui els cotxes no paren als semàfors a la nit... simplement avisen amb el claxon que arriben a un encreuament i passen, suposo que esperant que sigui l´atre qui pari... però no sempre és així. O sigui que el divendres a la nit, quan tornava cap a casa amb l´autobús (els conductors (motoristes en portugues) d´autobús van una mica a la seva bola... en algunes parts de la ciutat tenen carrils per ells sols i sembla que facin rallies, però no és en tota la ciutat que els tenen, i conduexen igual!), doncs això, mentre el meu autobús creuava una avinguda, un cotxe venia per aquesta amb excés de velocitat i excés també d´alcohol a les venes del conductor (també motorista en portugués. Aqui tothom qui condueix és motorista, excepte els que porten motos!). El cas és que el cotxe es va empotrar contra l´autobús, arrancant una peça d´aquest, o sigui que ja us podeu imaginar el cotxe... Dins el cotxe hi anava una parella, l´home, que conduia, no li va passar res, però la dona, no es despertava, fins al cap de 20 minuts, que quan ja es donava per morta, va obrir els ulls. Bé només era una anècdota, que s´ha allargat una mica! ah, l´ambulància va arribar als.. 30 minuts i la policia encara no havia arribat quan passaven 45 minuts i vaig marxar a dormir a casa d´un professor de capoeira, pq evidenment l´autobús no va continuar el recorregut, i a aquella hora, els autobusos passen moolt de tant en tant. Sort que els de capoeira amb qui anava havien vist l´accident i van venir, que no és aconsellable caminar sol pel carrer aquestes hores. És una mica macabre, però aqui, els cap de setmana, al diari, hi ha un suplement de les morts, així, més violentes que passen. Sovint per ajust de comptes d´algun tipus, d´altres, perquè intentaven robar a algú que va posar resistència.

la feina... perquè aqui, encara que no en parli, també es treballa (de matins). He començat a estudiar la programació de PLC´s, que és prou interessant, almenys dintre de la meva àrea.


a seguir... só pra quem quera saber mais de portugues..

vou tentar explicar aqui algumas girias, talvez o mais complicado pra se entender com a gente.

As girias são aquelas palavras que a gente so usa ao falar, nao ao escrever. Ou seja, acho que seria o "argot". O ruim (ou a riquesa da lingua) das girias é que tem algumas que são iguais em tudo o pais, mas tem outras que mudam em cada estado. Aí, quando um gringo como eu vai de um estado pra outro, tem que aprender um novo vocabulario que ninguem ensina.
entao, algumas girias são: (nao todas são girias, mesmo assim, são expressões muito comuns)

tirar onda: é brincar ou seja "fer broma".
legal: bom, certo...
massa: pra dizer que alguma coisa foi muito legal, divertida.
eita: expressão de surpresa pra alguma coisa ruim ou boa. Tipo: "eita! voce chegou!"
saco: aburrido.
grosso (ser): pesado, ignorante, "maleducat"
visse: a gente usa ao final das frases. Pra fazer a gente perceber dalguma coisa. Acho que visse seria viu (o pasado do ver). Tipo, "coloquei aquela coisa acima da mesa, visse?"
galera: o mesmo que gente, pessoal... um grupo de pessoas. Tambem há "turma", seria um grupo mas concreto e nao eventual, como "a turma da universidade..)
negocio: palavra "comodí" pra referenciar qualquer coisa. E a palavra que tambem mais usa Volker! :-P
ta ligado: pra saber se conhece, sabe, ou nao, alguma coisa. (mais ou menos). Por exemplo, "o barzinho fica lá, na rua no sé que, ao lado do banco, ta ligado?". Estar ligado tambem é estar atento, alerta... e no portugues estandar, ligar, é conectar os aparelhos electricos na tomada (endoll).
beleza: no portugues comum é alguma coisa linda. Mas a gente tambem usa pra cumprimentar (saludar) o pessoal. Quando acha alguem, pergunta "beleza?" e o outro só precisa responder o mesmo, "beleza!" :-)) o mesmo que "tudo bem?"


pra chamar a alguem:
moça! (certo, voce pode chamar qualquer garota, mais velha ou mais nova por moça que ninguem se incomoda..)
tio!
amigo!
rapaz!

aqui a gente chama quem nao conhece como se fosse seu amigo de sempre!

pra os mineiros (gente que mora em Minas Gerais):

uai: mais outra expressao de surpresa geral..
trein: o mesmo que negocio.

gente, os brasileiros tem infinitas girias, estas são as que agora lembro, e nem tudoas sao girias, mas "vocabulario da rua"...



apa, s´ha acabat per avui!

així que ja s´han acabat les fires (plujoses)! espero que tothom les hagi pogut disfrutar a la seva manera! D´aqui a poc ja serà Nadal!

una abraçada per a cada un!


... i no us oblideu del minut de silenci... respecte pels que patiran el resultat d´aquestes eleccions.