fi

bé, això és tot el que de fet volia dir. Aquest escrit es podria acabar aqui: "fi".

Ja quasi no queden més dies, de fet només tres, tot i que molt curts perquè la meitat me'ls passaré anant a buscar l'avió a Rio de Janeiro. Tant poc temps per a dir adeu a tantes coses... aqui cap dia és monoton.

Aquests dies aqui a Santos, que pensava que serien bàsicament de relax, són tot el contrari. No hi ha "temps lliure". Tot i que evidenment tot és per plaer el que faig, he tingut tots els dies ocupats, el que m'ha anat molt bé. Menys diumenge, cada dia hi ha hagut capoeira, i n'hi haurà fins els dilluns mateix, just abans d'agafar l'autobus cap a Rio!. Als matins anem a la platja amb uns de Noruega i en Fernando, de Senzala, a fer classes de berimbau. A les tardes, una mica més, quan no hi ha aula a Monte Serrat, amb en Fabinho, també de música. I després, a les 7 de la tarda, cada dia, capoeira a la Senzala. Aquest any no he anat a Monte Serrat a fer capoeira (on em vaig lesionar el genoll), només música, que és més inofensiu! I això és tot el que he fet aquests dies... capoeira. Ara mateix, a la Senzala, hi ha quasi més guiris que brasilers.

Tot això i pensar, pensar una mica, ja una mica de "lluny", el que ha estat (ja parlant en passat...), aquest viatge, aquests mesos aqui. Tot i que suposo que això tocarà fer-ho de veritat de retorn cap a casa, a les inacabables hores de vol, especialment un cop a Girona, quan aparegui de cop la normalitat i la calor, la gent, l'ambient que aqui es viu, ja quedin més lluny.

Bé, no cal que escrigui gaire més... m'estic despedint ja, i encara queden algunes hores aqui per aprofitar, o sigui que, gent, ens veiem aquest Dimecres vinent, quan torni! després tindrem infinites hores per a parlar amb cadascú!

fins Dimecres!

saudades, i Santos

ja tocava escriure de nou una mica sobre aquests dies. Han passat un munt de coses, de sensacions, i no sé per on començar a explicar-les. O sigui que provaré de fer-ho a l´inrevés del "normal", començant per avui i anant enrera..

avui, Santos! a les 5 del matí arribava d´avió de Salvador a Sao Paulo i a les 8 era a Santos... altre cop a "casa". Ha estat una sensació molt extranya i agradable, l´arribada a una ciutat "coneguda" a un pais extranger. Recordar els carrers, les botigues on anava, coses que van passar... fa dos anys i mig! tornar a l´Hotel Natal i veure que se´n recorden de tu, fins i tot hi ha una foto de mi penjada! :-), veure que el seu esmorzar no ha canviat en res (segur que el recordes encara, Jordi! el suc de mamão, les fruites...), molt bo i ideal després del menjar de l´avió. El dia és plujós però no hi ha tret màgia a aquesta ciutat, ja que la seva màgia està en un munt de sensacions que guardo, molt vives. Encara no he anat a Senzala, això serà aquesta tarda. Tinc moltes ganes de tornar-hi, de retrobar-los. Parlant de Senzala, m´he recordat d´un encontre curiós a Bahia, quan tornava cap a Salvador, a l´autobús hi havia un noi amb una samarreta de Mestre Sombra! (amb el "lema" que està escrit a la pissarra de l´academia), era de Noruega, i quasi no hi vai poder parlar, però estava vinguent cap aqui, o sigui que suposo que avui o aquests dies el veuré. Però el futur encara ha de passar... parlem del passat.

ahir, Salvador de Bahia, jo anava cap al Sud de Brasil i la Viviane cap al Nord... despedida... com diu en Jordi (Matas), les estacions d´autobusos, de tren, els aeroports, sempre et provoquen sensacions, emocions, normalment positives, normalment són senyal d´un inici d´algo que estem desitjant, o potser una tornada dolça, o potser el retrobament d´algú que tornar, o algú que se´n va... sigui com sigui, sempre impliquen emocions, i fins ara sempre havien estat positives, plenes d´energia. Aquest cop no va ser tant fàcil, aquest cop no ha estat res voluntari, simplement ara havia de ser així. "Poc" temps hem estat junts, poc temps per a poder conèixer una persona, però crec que el temps que hem conviscut plegats, ha valgut per varis mesos de la "vida quotidiana", doncs han estat molt intensos i han implicat moltes situacions. En poc temps, hem viscut situacions molt diverses i intenses. Ens hem conegut, apropat, hem viscut junts, hem viatjat plegats... fins ahir. Ara, aquestes hores, aquests records estant guardats inesborrables a la memòria, moments inolvidables. Ara, un altre pas endavant. Ara queda observar-ho tot desde la distància i desxifrar si serà un inici o un fi... sigui com sigui, saudades, Viviane, muitas saudades. Ver desaparescer teu onibus na escuridão, te apertar pela ultima vez nestos dias foi dificil, muito dificil. Até.... até mais! quando seja que possa acontecer.

més enllà en el temps hi va haver platges, petits paradisos que la natura guarda, s´encarrega de crear, i l´home d´explotar i alguns cops destruir. El destí va canviar a la mateixa estació d´autobusos, això és el que tenen aquests llocs! i en comptes d´anar cap a Porto Seguro vam ana a Itacaré i després a Morro de Sao Paulo, per a tornar d´allà amb un viatge de catamarà i veure apareixer Salvador a l´horitzó desde l´aigua. Itacaré, o els seus voltants, guarda unes platges paradisiaques, amb bastantes ones, però igualment meravelloses. Algunes només s´hi arriba després d´uns 40 minuts de caminada per enmig de la vegetació (crec que mata atlàntica. De fet hi ha varis tipus de vegetació en poca distància). També vam visitar cascades, vam veure postes de sol (això sí, tocant un berimbau d´un espontani que va apareixer per allà), i vam fer una mica, o molt (en aquest lloc és quasi impossible no ser-ho) el turista i vam fer un viatge a través d´una agencia d´ecoturisme, a la Peninsula de Maraú, on s´hi arriba amb 4x4 o amb vaixell. Consistia en anar amb 4x4 a varis llocs de la peninsula, sorprenents. Llacs, fauna, flora, piscines naturals, coralls... un safari, una (altre) experiencia. I Morro de Sao Paulo és també interessant, però hi vam poder estar pocs dies. Té varies platges amb les pousades quasi menjant la platja, el que personalment no accepto, tot i que a la gent li agradi molt ja aixecar-se a la sorra... La zona es divideix amb 4 o 5 platges. La primera té botigues, restaurants, no és massa interessant. La segona té pousades i bars, i molt de moviment a la nit, molta festa. Com deia l´home de la pousada on estavem "aqui rola tudo...". La tercera és la part de les pousades "riques" petits palaus a preus no brasilenys. I la quarta, oh! no hi ha construccions! aqui comença una enorme platja on despés de l´aigua ve la sorra i després la vegetació! En totes, quan la marea està baixa, o sigui fins al migdia, s´hi formen piscines naturals, algunes de més fondes que d´altres, algunes amb l´aigua realment calenta. Més relaxant impossible. Hi ha varies coses a fer per aqui, passejades a cavall, a caiac, visia a l´illa de Boipeba, que està al costat i diuen que és molt bonic... però quedaran per a la proxima vegada! Aqui, en aquests llocs més turístics, voluntaria o involuntariament, es formen, crec, classes socials, entre turistes i locals. Els locals creen espais que tenen poc a veure amb Brasil i més amb Estats Units i Europa, i per tant també els preus, el que fa que aquests llocs siguin dificils per a la majoria de turistes brasilenys.

I bé, queden dues setmanes per a tornar a la meva terra. S´acaben les platges, l´ambient brasileny... i tantes altres coses, però només per a començar-ne de noves.

adeu Salvador

avui toca ja marxar de Salvador, del Pelourinho. Ha estat curt però una setmana intensa, amb Mestre Joao Pequeno i Mestre Cobra Mansa (amb qui ahir vam anar a casa seva, junt amb un altre noi que li feia una entrevista sobre la música a la capoeira molt interessant). Adeu a un altre barri patrimoni de la humanitat (com era Olinda), el que vol dir carrers de pedra, incomptables esglesies, un ambient que amb facilitat et transporta al passat, i com no, turistes, aqui molts més turistes que a Recife, impressionant la propaganda que fa Salvador, es sap vendre bé.

I ara cap a Porto Seguro, en busca de platges, descans de capoeira. Una setmana de platja, relax, i espero que de bons paisatges. Una setmana per a despedir-me de la Viviane...

l´esmorzar m´espera, no hi ha temps per a explicar massa res més de Bahia, el poc que jo cones. S´ha de visitar, té de tot. Què vols?, ciutat, moviment? Salvador, tranquilitat, mar? de platges no en falten, muntanya, cascades, parc natural, excursions? Chapada de Diamantina diuen que és perfecte. Bahia és un viatge, que queda en part pendent, encara, com tantes altres coses a Brasil...

fins aviat amics! suposo que estaré una mica ausent aquesta proxima setmana vinent, o sigui que per noves noticies potser haureu d´esperar una mica més. Fins llavors, cuideu-vos!

Salvador de Bahia

Salvador de Bahia, Salvador de Bahia.... Bahia... Brasil
paraules que fa temps que ressonen al meu cap, un origen, un viatge, una peregrinació, envoltat per un cert misticisme... i Salvador de Bahia, ara, ja hi sóc.

capoeira, "origen" i actualitat, sabiesa i espectacle, rodas i shows... una extranya mescla on conviuen la capoeira més turística, on és el més pur espectacle de carrer, on s´obliga a pagar per a fer una fotografia, per assistir a una roda a una academia, amb els vestigis de la historia de la capoeira, aquelles coses que llegeixes als llibres, que es canten a les cançons, que s´expliquen de mestres a alumnes, i personatges que ja vius són historia. Salvador de Bahia és capoeira, varies vessants de capoeira, cadascú i troba la que hi va a buscar, suposo. Cap és ni millor ni pitjor. Aqui pots conversar amb alumnes de Pastinha i alumnes de Bimba, alguns més disposats que d´altres, però de capoeira mai en falta, es té tota la que es busca, i encara que no es busqui.

I només un detall, que jo no sabia, que em va explicar un alumne de Bimba, a la Fundació de Bimba, del qual per mala sort no en recordo el nom. És "l´origen" del toque Iúna. Iúna són uns ocells, imagino que amb un cant molt característic, i antigament, qualsevol persona que toqués la guitarra havia de saber reproduir aquest cant amb la guitarra per a demostrar la seva habilitat. Mestre Bimba com a músic, va traspassar el cant de Iúna al berimbau. El sentit que Iúna, normalment el joc de formats i mestres, a la roda ja és una altre história de la que no en sé parlar.
També hi ha una altre curiositat. Els berimbaus que aqui, en aquesta fundació fan, són com els que feia Mestre Bimba, i acaben en punta a la part de baix, on normalment hi ha el canvi de diametre. Diuen que això és perquè aquest canvi de diàmetre treu sonoritat a l´arame, per la forma com queda agafat, i el so no és tant "perfecte", mentre que de l´altre forma, l´arame no queda pres i el so és millor. Bé, jo no sóc músic ni molt menys, i tot això em queda molt lluny, però és interessant de conèixer.

Vaig a dormir ara, aviat explicaré una mica Salvador de Bahia més enllà de la capoeira, però demà hi ha roda al matí amb Cobrinha!

doidera

Recife, Olinda, cadé vcs!! sumirão, ne?

carnaval, carnaval a Brasil... una altre dimensió. El que era una ciutat que creia que ja més o menys coneixia, va desapareixer sota una multitud de gent i folia (o sigui, més o menys embogiment). Els carrers estaven presos per la música, pels espectacles, per les paradades de cervesa i menjar ràpid, i per gent, molta gent, i més gent. Gent que no acaba mai, com diuen. Recife i Olinda, Olinda de dia i Recife de nit, 30 hores de festa per dia i molta energia. Els carrers, als varis escenris repartits estrategicament per la ciutat hi ha blocos especialment de frevo i maracatú (ritmes pernambucans) i també, clar, samba, axé, cabloquinho, cavalho marinho, forró... de tot! i si en el dia a dia brasiler tothom ja una mica a la seva i lo de la puntualitat i formalisme queda una mica lluny, per carnaval, intentar qualsevol acte d´aquests és impossible. Jo em deixava portar per la gent. Per sort, ja tinc varis amics que coneixien on anar i compartiem els gustos, així que a no pensar, a disfrutar i a ballar. Vaig anar al tren de frevo, que és un tren que recorre la ciutat amb una orquestra de frevo a quasi cada vagó, i tot el tren ple de gent ballant sense parar. Si aqui ja fa calor, dins el tren la temperatura augmenta uns quants graus. També vaig sortir amb el bloco de capoeira per les ladeiras (pujades) de Olinda, vaig acompanyar el bloco de marcatú de la Viviane (i vaig tocar una mica un instrument que es diu abé)... i quan no, doncs concerts, multitut i descans també. Si per casualitat m´agradessin els homes, hagués triunfat aquest carnaval, deu ni do! vam anar a un carrer on conviuen gays (frangos), lesbiques (viado) i simpatitzants, com diuen aqui, i de propostes directes no en faltaven. Per sort tenia les meves amigues que em treien d´aquestes situacions ;-).
I per a treure una mica de mala fama a la perillositat de Brasil (sí, diuen que Recife és la tercera ciutat més perillosa de Brasil, o igual que Rio), tant sentir a parlar del carnaval, que era tant perillós, no vaig veure cap incident, per petit que fos, fet que fins i tot em va sobtar. Tot va ser molt tranquil. Alguns dies fins i tot portava la camara. Crec que hi ha més la sensació d´inseguretat durant els dies normals, que es respira especialment a la nit, que no durant aquest carnaval, almenys. I un detall del Ministeri de Salud, penso que és, durant el carnaval: hi havia varis punts on repartien, apart de propaganda, camisinhas (i qui no sàpiga què és...), sota l´eslogan "per carnaval, vesteix-te". Excel.lent idea!

I carnaval s´ha acabat... amb el meu aniversari! :-)) moltes gracies a tothom pels emails! m´ha fet molta il.lusió llegir totes les felicitacions. Tant de temps i encara hi ha gent que se´n recorda de mi :-P en fi, gràcies i altre cop, sento si no us responc desde Brasil, espero que desde aquesta pàgina us pogueu sentir correspostos. El meu aniversari el vaig passar a casa d´uns amics, que tenen una casa a les afores de la ciutat, quasi al mig del bosc, amb piscina, des d´on es podien veure fins i tot monos al arbres del voltant! Un aniversari entre els meus amics recifenys. La Viviane fins i tot no va anar a treballar per a poder venir, detall, no?. Cel.lebració amb pastís, veles, música, piscina, calor al mes de Febrer, tranquilitat i bona companyia, alguna cosa més? faltava la familia i molts altres amics, clar, però no em sento tant lluny de tots vosaltres com podria semblar. I ara, 27 anys. Comença, o continua, una època de transició, que tampoc cal provar de definir-la, de programar-la, sinó viure-la i deixar-li les portes obertes. Carpe Diem.

Tornant al present, Recife, Brasil, Pernambuco... s´acaba. De fet, ahir vaig enviar un paquet cap a espanya, de 8 kg, de coses que no necessitava, per a viatjar més lleuger. Que és això, el que ara comença, l´última etapa d´aquest viatge, moure´m. Dilluns marxo amb autobús cap a Bahia, la terra africana, la terra de l´axé, el candomblé i la capoeira. Marxo amb la Viviane, i com molt heu comentat, sí, és un senyal que tot va molt bé, la convivencia millora cada dia, diria. Ens anem coneixent i cada cop hi ha més confiança i sinceritat. Viure amb ella aquestes setmanes ha estat una experiencia nova i inolvidable. I ara marxem de viatge (de lluna de mel, com diuen aqui!), per a disfrutar, per a coneixer´ns davant lo desconegut. Per a viure.
Deixar Recife... la ciutat on ja m´hi havia acostumat a viure, ja era una mica meva, amb els meus llocs preferits, la meva gent, els habits. Pero em fa il.lusió, de fet en tinc ganes, de tornar a variar. I d´arribar a Girona també, contra el que molts pogueu pensar. En tinc ganes, tot i que després de viatjar una mica més, clar...! ;-)

Ah, una cosa que m´havia deixat, durant el carnaval, només podia pensar en com li agradaria viure´l a en Ferran! Percussió, tambors, ritmes frenetics... espero que algun dia el puguis viure! jo et porto un tros de carnaval en forma de música i algun video... pero no és el mateix. El món és gran i el temps és limitat, s´ha d´aprofitar.

Gent, pessoal, ens veiem de nou a Bahia... fins la setmana vinent.

Una ofrena a Iemanjá, reina del mar, de les aigües tranquiles i guardiana dels navegants.

últims dies a Recife. pre-Carnaval.

Recife s´està acabant, minha gente! d´aqui a 15 dies posaré rumb a Bahia!! i he decidit després de Bahia fer una passada a Santos, encara que sigui una setmana i poc, però em fa molt il.lusió tornar a veure el meu grup, el Mestre i la gent. A veure com va tot. A menys que no hi hagi res d´imprevist a Bahia i em quedi allà, torno a l´inici, a Santos, punt de partida de Brasil, casa.

Aqui, encara que pocs dies, queden bastantes coses a fer. Hi ha el carnaval i el meu aniversari! :)
i parlant de carnaval, de fet, encara que no oficialment, la festa fa dies que ha començat, per tot arreu de la ciutat hi ha escenaris, música, disfresses, i un ambient de carnaval. I áixò de "ambient de carnaval" implica varies coses. Com un dia una persona sàvia va dir, "tudo de bom, tudo de ruim". Aquest cap de setmana, quan estàvema una desfilada a la platja amb l´Enric (que per cert ha passat una setmana aqui a Recife i ahir va marxar cap a Bahia), estava apunt de començar un espectacle a un escenari quan van començar a haver-hi trets. Penso que només n´hi van haver dos. Va ser bastant caotic, va passar tot a l´altre costat de la carretera, on estavem feia 5 minuts, i en vam marxar per casualitat. De fet, l´unic que vam veure va ser una multitut corrent, tornant a veure què passava, cridant, tornant a marxar a l´esvandida, tornant.. i al final, els policies que s´emportaven algú entre a coll. En fi, carnaval no és això ni molt menys, però això n´és la consequència, almenys aqui.

La veritat és que ja hi ha ganes d´anar cap a Bahia, a conèixer altres llocs de Brasil, i tant especials com aquest estat. A Recife ja hi he viscut, ja he conegut bastanta gent, he treballat, he fet capoeira, he fet vida "normal". Ara toca canviar de nou. Massa temps en la quotidinetat no és per a mi! :-) (no és això). I com que no em podia despedir d´aquesta ciutat així com així, o potser perquè, encara que l´altre punta del món, d´alguna forma estem units amb en Jordi (és enveja, jordi!)... jo també vaig passar un parell de dies malament, amb febre, mal de cap i diarrea. I això de dormir amb aquesta calor, tapat amb un llençoll per a suar i suar... bé, sort que ja ha passat i torno a estar al 100%, apunt per a més coses.


Això és tot, estimats amics i familiars! pensaré amb vosaltres i tan de bo us pogués enviar una mica d´aquesta calor que aqui en sobra i a Catalunya en falta, mentre estigui al Virgulinho o a la rua da Moeda ballant els últims forros i maracatús pernambucants!!

até mais, meus grandes amigos! Na Paz.

novetats i previsions

oi galera!! vida é massa, nao é?!!!

hi ha novetats respecte als meus "ultims" dies a Brasil... al final la Viviane ha aconseguit canviar les dates de les seves vacances, que començaran el 14 de Febrer, o sigui, just després de carnaval! el que vol dir: passaré el carnaval aqui, com era previst. I que després de carnaval podrem viatjar cap a Bahia, unes dues setmanes i mitja, fins el 3 de Març, pel que encara em quedaran uns 10 dies per anar cap al sud fins a Rio per agafar l´avió el dia 15 de Març, com estava tot previst quan vaig marxar de Catalunya ja fa algun temps...! o sigui, que si no hi ha cap altre canvi d´aquests importants, no em quedaré més temps aqui a Brasil del que ja estava previst. Sé que ara mateix, especialment la meva mare està respirant més tranquila i una mica més alegre... :-)) per a mi també és molt més millor així, perquè aqui he estat provant d´aconseguir feina i és impossible, hi ha mil i una restriccions pq no estic regularitzat a la policia federal, pel que no puc tenir els papers per a treballar. I tot i que vaig anar a la policia quan vaig arribar, els papers poden trigar mesos, 1 any... pel que és realment molt dificil. O sigui que ja veieu, les coses es concreten una mica, tot i que com altres cops, tot sempre pot canviar d´un dia per l´altre, com ho va fer ahir al saber les festes de la Viviane.

I la vida actual... doncs això de tenir la propia casa és genial. Vida de casat, com diuen. Per a què ningu s´espanti, no enviaré fotos de la "casa", només quan torni cap a Espanya.
ah, i avui arriba l´Enric a Recife! més un català a recife, més un altre capoerista de Canigó!

alguna altre novetat... ahir vaig estrenar berimbau nou! :-) que de ben segur li deu agradar moltissim a la veina.

I penso que res més, pessoal!
Hi ha una extranya sensació que ja s´està acabant aquest viatge.. tot i que encara falta algunes setmanes per a tornar, això de ja programar tant les coses, fins al dia de tornada, fa que aquest dia sembli més aprop i crea una sensació extranya. Fins ahir al vespre, tenia previst passar encara unas 2 mesos més a Recife, sense saber massa què fer apart de capoeira. em plantejava altres coses, buscar feina, fer algun curs... d´ahir per avui, ja només em queden 3 setmanes a Recife i ja estic programant la tornada a Rio per agafar l´avió de retorn cao al meu pais d´infància... i si abans extranyava la meva ciutat, ara veig amb altres ulls aquesta altre "meva" ciutat brasilera, quasi dient-li adeu inconscientment. Pero encara queda un carnaval, unes festes, més dies que, com tants altres aqui, seran inolvidables!

a reveure!

records, petons, abraçades... agafeu el que vulgueu, i molt axé!